Prototipe Polaris
Reactor prototipe Polaris © Helion Energy

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Diferentas configuracions son a l'ora d'ara consideradas, mai que mai per de laboratòris publics.

Las recèrcas mai avançadas se pòrtan suls mejans de manténer un plasma confinhat per un camp magnetic en configuracion tokamak o stellarator.

Es tanben possible de far fusionar d'idrogèn d'un biais diferent en confinhant la matèria — de deuterium e de tritium — d'un biais dich inercial amb de lasèrs.

Un actor privat venguèt recentment propausar una biais novèl de far fusionar l'idrogèn : Helion Energy.

Creada als Estats Units en 2013 l'entrepresa a per ambicion de produsir d'energia electrica mercés a la fusion nucleara via una tecnica dicha magneto-inerciala.

En 2023 la societat anoncièt un acòrd amb Microsoft. Li deuriá fornir d'energia electrica tre 2028. Sam Altman CEO d'OpenAI participa tanben al finançament d'Helion Energy.

La fusion magneto-inerciala es un procèssus de fusion per confinhament inercial, ont demai un camp magnetic extèrne es aplicat per fin d'augmentar encara lo confinhament de las particulas e lo nombre de reacion de fusion.

L'electricitat serà produsida dirèctament en convertissent l'energia del camp magnetic generat per la fusion, en electricitat.

En febrièr de 2026 la societat anoncièt qu'aviá poscut montar un plasma de deuterium e de tritum (D-T) a una temperatura 150 milions de grases Celsius amb lo reactor Polaris, setena generacion de reactor fabricat per Helion Energy. Polaris es en foncion dempuèi la fin de 2024.


Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).