Dins sa revista numèro 7 dels meses de mai e junh de 2017 lo conselh regional de la region Occitània presentava lo festenal Total Festum.

En junh de 2017, Total Festum (la fèsta de la catalanitat e de l’occitanitat) festejarà sos 12 ans. Tot comencèt en 2006, dins l’anciana region Lengadòc-Rosselhon, amb una volontat politica de crear un eveniment fòrt, regulièr : un rendez-vos annadièr per la mesa en valor de las lengas del territòri regional. La data de la sant Joan es estada causida coma simbòl de renaissença e de jovença.

Cada annada la Region sosten de manifestacions a gratis, festivas, participativas : de rescontres e d’escambis que mesclan musica, dança, gastronomia, espectacles, conferéncias, passejadas.

En 2016, Total Festum prenguèt una dimension mai larga amb la creacion de la nòva region Occitània Pirenèus-Mediterranèa.

Es ara sus 13 departaments que cal espandir l’accion. Son, aquest an, 91 partenaris que son estats retenguts per organizar Total Festum suls 13 departaments, dins quasi 130 comunas diferentas tot de long del mes de junh e fins a la debuta de julhet. La Region sosten totes aqueles projèctes engatjats a nautor de 340 000 èuros.

De Gard (amb una representacion de l’opèra Mirelha de Mistral) fins al Tarn (ont es lo torisme qu’es al còr del projècte amb la presentacion de la marca : « còr d’occitània »), passant pels Pirenèus-Orientals (amb una programacion d’artistas de Catalonha sud) entre autres, los eveniments de qualitat mancaràn pas. Lo punt d’òrgue serà a Castelnòu d’Arri, los 8 e 9 de julhet amb lo festenal dels espòrts tradicionals e de rescontres professionals, de taulas redondas, de concèrts e d’espectacles per far ausir las autras lengas del territòri, dins la jòia, la fèsta e l’estrambòrd.

L’enjuòc es grand : es question, ara, mai que jamai benlèu, de la subrevida de las nòstras lengas. Nos cal sautar lo fuòc, costejar las flamas per tornar al mond : lo simbòl de la sant Joan es la nautor de l’escomesa.

Los politics, las associatius, las collectivitats, tot un cadun es portaire de cultura : es nòstra responsabilitat davant las generacions qu’arriban.


Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.