Lo cap de la diplomacia de l'Union, Josep Borrell, anoncièt le divendres 13 de mai de 2022 qu'una ajuda suplementària de 500 milions d'èuros èra estada propausada per sosténer Ucraina.
Lo ministre de la santat del govèrn francés, Olivier Véran, anoncièt lo onze de mai de 2022 que lo pòrt de la masqueta seriá pas pus obligatòri dins los transpòrts en comun tre lo diluns 16 de mai.
Lo dijòus 5 de mai de 2022, los irlandeses « del nòrd » tornavan elegir lor assemblada.
Se debanarà los 1, 2 e 3 de julhet de 2022 a Rabastens la fèsta dicha, La Rabastinhòla.
Lo constructor d'avion tolosenc Airbus prevei una augmentation de la producion de son avion A320. Lo grop prevei de portar a 75 lo nombre d'element produsit cada mes en 2025.
Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.
Coma cada an las Calandretas Besierencas, la Calandreta Dagtenca e lo CIRDÒC orgnizan lo Prèmi literari Calandreta.
Debutèt en 2018 a Tolosa lo projècte DEEL (DEpendable & Explainable Learning)
La reedicion del Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan es e en preparacion.
Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.
La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.
L'aeropòrt de Pontoise en Illa de França s'organiza dempuèi qualque temps per venir lo luòc d'experimentacion privilegiat dels nòus veïculs de desplacament diches : taxis volants.
Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.
La startup Wright Electric ven d'anonciar a la fin del mes de genièr de 2020 la debuta del desvolopament de son primièr motor electric per avion.
Los Tres Gendres del Paure Òme d'Ives Roqueta (Vent terral, 13 èuros, Libre Disc, 64 paginas).
Dins l'encastre d'un projècte pedagogic, los escolans bilingües de l'escòla Ròcaguda d'Albi participèron a un talhièr d'escritura e a un talhièr de teatre.
Sul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).
Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.
Febrièr de 2018, lo recuèlh Dins los tudèls, obratge collectiu que recampa las nòvas
del concors litterari organizat per Lo Lector del Val, l'associacion de las Bibliotècas del
Lauragués, es sortit.
Aquel obratge nos rapela que la lenga es encara viva e transmesa. Los escrivans son sovent joves, en mairala o en collègi. Conten 158 paginas. La mitat dels tèxtes son en francés, l'autra mitat en occitan.