Lo Centre Regional dels Ensenhaires d’Occitan (CRÈO) de Lengadòc e l’associacion per l’ensenhament bilingüe public ÒCBI, lançan un apèl a la mobilizacion per que siá mantengut lo cursus bilingüe occitan-francés de l'escòla mairala de Serinhan (Besierés).
Se debanarà del dimars 27 de Febrièr al dissabte 2 de març de 2024 la setmana occitana de Mèsa.
Coma cada an l'associacion Occitània e Libertat organiza un recampament al Prat dels Cremats.
La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.
An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.
Se dabanarà del 27 de febrièr al 9 de març de 2024 l'eveniment Fasètz la Lenga en Cabardés.
Se debanarà del 6 de març al 5 d'abril de 2024 la Prima de l'IEO12. Los eveniments se faràn a La Barraca, Camboulazet e Moyrasés.
Lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, de Barcelona publiquèt en febrièr de 2024 lo recuèlh dels racontes finalistas del IVen concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.
En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.
Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.
Debutan lo divendres 2 de febrièr de 2024 las Setmanas Occitanas del Vilafrancat.
Lo 2 de febrièr de 2024 la societat Sierra Space develèt una fotografia de sa pichòta naveta, lo Dream Chaser, dins los bastiments de la NASA, montada sus d'equipaments de tèst.
Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.
Lo 5 de mai de 2021 e pel primièr còp un dels Starship de SpaceX se pausèt condrechament.
Al mes de setembre de 2021 l'OPLO comuniquèt sus sa prioritat per l'annada 2021/2022. L'organisme se vòl concentrar sul licèu.
En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.
Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.
A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.
D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.
Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.
En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.
Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.
En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.
Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.
Roges Nivolasses es un roman policièr de Cristian Chaumont publicat per IEO-Edicion en 2010. Après l'incendi d'una bòrda al Puèg del Planòl en país carcinòl, l'enquèsta comença que l'acte es criminal !
Cristian Chaumont nascut en 1937, retirat a Narbona se consacra a l’escritura. Es tanben l'autor d'Autan Negre (2016) e de Abelhas e Forselons (2018). Los dos son estats publicats per l'IEO de Lengadòc.
Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes. Libre en francés.
L'autor istorian de formacion, autor de nombroses obratges sus l'istòria del Lengadòc e del Rosselhon presenta aquí una sintèsi sus l'istòria d'Occitània.
Jean Sagne rapela primièr lo sens del mot Occitània : l’ensemble de las regions qu’an per lenga originala una lenga derivada del latin, la lenga d'òc o occitan. Precisa qu'aquel grand ensemble geografic deu pas èsser confondut amb la region administrativa recentament creada e nomada Région Occitanie que recampa pas que 13 departaments.
Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue. Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron aquel trabalh de collectatge.
I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...