Capsula de Thales Alenia Space 2024

Dos Panèls indicatius del Pargue Natural Regional de Lengadòc Naut

Dins son edicion de l'ivèrn de 2024/2025 lo jornal de la Region Occitània informava sus las accions en favor de las lengas occitana e catalana dins los pargues naturals regionals.

Los Pargues naturals regionals se meton a l’occitan e al catalan

Los PNR e la Region an elaborat un libret qu’a per tòca de promòure e valorizar las lengas regionalas.

En 2022, una iniciativa de consultacion es estada lançada devèrs totes los ciutadans d’Occitània per tal de reculhir lors proposicions d’accions e poder bastir lo plan Parlem una cultura viva amb l’ensems dels actors. La Region a identificat los uèch Pargues naturals regionals (PNR) coma d’operators estrategics e innovants dins la mesa en òbra del plan Parlem una cultura viva.

Una de las accions comunas qu’es apareguda coma prioritària es estada l’organizacion d’un seminari sus las lengas regionalas d’Occitània a destinacion dels agents e elegits dels PNR pr’amor de los sensibilizar a las culturas catalana e occitana e, a l’encòp, aquesir qualques basas de toponimia e de prononciacion. Aquel seminari se debanèt dins lo PNR dels Pirenèus catalans en març passat.

A l’eissida d’aquel seminari, los PNR e la Region elaborèron un libret destinat a promòure e valorizar las lengas regionalas dins l’encastre quotidian. Aqueste libret es a destinacion dels elegits, dels partenaris publics e privats dels PNR d’Occitània e poirà servir d’aisina de referéncia pels autres territòris d’Occitània.

Concretament, los PNR pòdon doncas, en tota legalitat : revirar lors publicacions, metre en plaça una senhaletica bilingüa, comunicar en catalan e occitan sus lors rets socialas, organizar d’eveniments que meten en avant las lengas regionalas, programar de creacions artisticas en occitan o catalan e integrar las lengas del territòri dins los projèctes d’educacion artistica e culturala.

Magazine Le Journal de ma Region, ivèrn de 2024/2025


Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.