sto

Detalh de la cobèrta del libre

Aquí çai-jos la presentacion que fasiá del libre de Régine Hugounenq S.T.O - Lo tust de tres letras la revista de la metropòli de Montpelhièr Le Mmag en novembre 2019.

Lo tust de tres letras

L’autora Régine Hugounenq ven de publicar en òc e en francés un primièr libre titolat : S.T.O – Lo tust de tres letras, en cò de Euromedit Edicions, que conta l’istòria de son paire.

« Ai escrich aquel libre en remembre de mon paire Loís qu’es estat requesit dos ans al STO (Servici Trabalh Obligatòri), mas tanben a la memòria de totas las victimas d’aquel Servici mal conegut e que l’istòria francesa a longtemps rescondut. Aquò me fasiá mestièr de comprene e reparar una injustícia sociala », esclargís Régine Hugounenq, ensenhaira a la retirada.

Una lenga a transmetre

Originària de nòstra encontrada, l’autora a viscut 38 ans de temps en region parisenca, mas es demorada estacada a Occitània e a la lenga occitana, la de sos grands mairals, qu’a sempre trapat un resson en ela.

« Escriure en occitan, es mai qu’escriure en occitan », precisa Régine qu’a fach un memòri sus La transmission de la lenga occitana. Aquel libre sus lo STO fasiá mestièr tanben per transmetre, per doblidar pas. « Mon paire es mòrt sens jamai aver parlat de son viscut en Alemanha. »

Un còp a la retirada, e tornada al país, Régine comença a cèrcar de documents sus aquela pontannada de l’istòria. « Ai començat d’escriure primièr per ieu per comolar aquel gorg de silenci ». Puòi se decidís a publicar aquel testimoniatge esmovent enriquesit de fotòs e de documents venguts de son paire. Omenatge a aquel paire silentós, que l’istòria a agafat.

Régine Hugounenq conta la dificultat per los STO de trapar lor plaça dins un país encara macat per la barbariá de l’armada alemanda en desbaruta. Dins una França que reconosquèt tardièrament los STO coma victimas del trabalh forçat en Alemanha nazia.


L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Lo sistèma de proteccion antiaerian SAMP/T-MAMBA es prèst a èsser installat en Ucraina

Missil Aster 30 de MBDA

Divendres 3 de febrièr de 2023, lo ministèri de la defensa francés dins un comunicat, anonciava que lo sistèma de defensa sòl-aire dich SAMP/T-MAMBA èra prèst a èsser installat en Ucraina.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.