La redaccion de Jornalet ven de presentar al mes de decembre de 2025 lo Libre blanc municipal occitan.
Dins son edicion del mes de setembre de 2025 lo magazine Montpellier Métropole en commun presentava Georges Souche.
Es estat publicat a la fin de 2025 lo libre Lo Fantauma de Canterville... e autres contes d'Oscar Wilde.
Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.
Dempuèi lo mes de setembre de 2025 l'IEO publica sos Ressons de l'IEO.
La plega de Nadal de 2025 d'IEO Edicions es en preparacion. Los libres seràn disponibles al mes de febrièr de 2026
A Montpelhièr ongan se festeja Max Roqueta, un dels escrivans occitans màger del sègle XX.
A la fin del mes d'agost de 2025 lo Partit Occitan (PÒC) presentava las donadas d'un sondatge de l'IFOP rapòrt al regionalisme.
Jacques Regourd contunha dapassèt son trabalh d'escritura. Lo Grelh Roergàs publiquèt a la prima de 2025 lo segon volum de las aventuras d'Augièr de Laurac.
Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.
L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.
Dins son edicion del mes de setembre de 2021 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava la Calandreta de Cornonterralh que veniá de dubrir.
En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.
Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.
La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.
Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.
En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.
Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.
D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.
La nau dels fòls de Florian Vernet (IEO Edicion, 2016, 15 €).
Quatrena de cobèrta – L’apostilha que claus lo darrièr roman nos explica que lo projècte inicial se titolava Lo Radèl de la Medusa e qu’èra « una sembla autobiografia en fòrma de faula satirica un pauc tròp transparenta suls trecimacis de l’occitanisme recent ».
Un article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.
Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.
Lo libre Bruèissa o fadarèla ? de Jaumet Demèsa sortiguèt en 2019. Aquò's un
roman policièr per la joventud.
L'istòria se debana del temps de la fèsta d'Aloin. Un jove colegian es victima, en escotèr, d'un accident, la colpa a un menaire capbord que fugís. Sos amics e amigas, jos l'impuls d'Agata, genta e ardida filha d'unes quinze ans, se meton a cercar l'òme que la polícia arriba pas a trobar.