A la debuta del mes de setembre de 2025 l'IEO publicava sa letra d'informacion, Ressons de l'IEO.
Se debanarà a Narbona lo 11 d'octobre de 2025 al Palais del Trabalh la granda jornada occitana de Narbona e del grand Narbona.
Lo partit populista de drecha, l'ANO, capdelat per Andrej Babis remportèt las eleccions legislativas chècas amb prèp de 35 % de la voses.
Se debanava lo dimenge 28 de setembre de 2025 en Moldàvia d'eleccions legislativas. Lo partit Partit Accion e Solidaritat (PAS) de Maia Sandu actuala presidenta, remportèt la majoritat absoluda.
A Montpelhièr ongan se festeja Max Roqueta, un dels escrivans occitans màger del sègle XX.
A la fin del mes d'agost de 2025 lo Partit Occitan (PÒC) presentava las donadas d'un sondatge de l'IFOP rapòrt al regionalisme.
S'organiza pels 25 e 26 d'octobre de 2025 a Vilafranca de Roergue una manifestacion. L'objectiu es de tornar bastir l'ostal de Joan Petit.
Jacques Regourd contunha dapassèt son trabalh d'escritura. Lo Grelh Roergàs publiquèt a la prima de 2025 lo segon volum de las aventuras d'Augièr de Laurac.
Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.
Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.
Lo 8 de decembre de 2021 al tèrme de la sesilha del conselh d’administracion e en conformitat amb los sieus estatuts, la governança de l’Establiment Public de Cooperacion Culturala (EPCC) CIRDÒC es estada en partida renovelada.
En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.
Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.
Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.
Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.
Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.
Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.
Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.
La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.
Publicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.
Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.
Un classic.
La societat Macarel propausa un imagièr francés-occitan de mai de 1000 mots. Un otís practic e fisable per apréner lo vocabulari corrent.
La lexicografa Josiana Ubaud e l'escrivan Sèrgi Viaule an causit los tèrmes occitans. L'edicion, realizada amb las edicions Piccolia, es estada sostenguda pel CIRDÒC e per la Region Lengadòc-Rosselhon. Piccolia an ja publicat d'imatgièrs pel basc, l'alsacian, lo breton, lo catalan...
Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.
Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.
Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.