Lo president dels Estat Units, Donald Trump, decidiguèt lo dimècres 2 de julhet de 2025 de limitar la liurason a Ucraïna d'armament.
Los encontres Occitans en Provença se debanaràn en 2025 del dimenge 27 de julhet al dimenge 3 d’agost al Centre “Les Prats Jaunes” a Sant Lagier (05260).
Del 10 al 16 d’agost de 2025 se debanarà a Vilanuèva d’Olt la 51ena Escòla Occitana d'Estiu.
Se debanarà del 8 al 13 de julhet de 2025 en Roergue l'Universitat Occitana de La Guepia.
Del 3 al 6 de julhet de 2025 se debanarà coma cada an a Nimes l’Universitat Occitana d’Estiu (UOE).
Lo dimècre 28 de mai de 2025 a l'escasença d'una visita del dirigent ucrainés Volodimir Zelensky a Berlin, lo cancelièr Friedrich Merz anoncièt qu'Alemanha ajudariá Ucraïna a produsir sus son sòl d'armas de longa portada a mand d'aténher de ciblas sul territòri rus.
Al mes de mai e de junh de 2025 lo Partit de la Nacion Occitana e lo Partit Occitan comunicavan sus la represa de la construccion de l'autorota A69.
Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.
Lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, lo CAOC, organiza cada an dos prèmis : lo prèmi Enric Garriga Trullos dedicats al tèxtes de ficcion corts e D'Aura en aura dedicat als ensages.
Lo departament d’occitan de l’Universitat Paul Valéry de Montpelhièr desirós de metre en valor la creacion occitana contemporanèa en pròsa autregèt en 2025 son prèmi literaris.
Alessio Collura publica a las Edizioni dell'Orso lo libre Apres que Adam fon gitatz de Paradis. Lo libre es en italian.
L'editor Droz reeditèt a la debuta de 2025 La Cançon de santa Fe. L'edicion del tèxt es estada preparada per Valérie Fasseur.
L'Estivada se debanarà en 2025 del 24 al 26 de julhet a Sebasac, Pargue de la Dolina.
Cristian Laus (1934-2002), plan conegut per sas divèrsas activitats dedicadas a la cultura e a la lenga occitana, de l'escritura a l'ensenhament, en passant per la recèrca o la lexicografia, daissèt abans de morir qualques escriches. Son estats publicat en 2024 pel Centre Cultural Occitan d'Albigés sol títol La paciéncia de l'ase.
An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.
L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.
Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.
Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.
A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.
Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.
En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.
L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.
Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.
L'editor Edites-moi ! ven de publicar en 2020 una traduccion
occitana del libre d'Italo Calvino : Marcovaldo.
Lo tèxt original en italian es estat traduch per Miquèl Pedussaud. Las illustracions son d'Edouard Monneau.
Dins aqueles vint contes cortets, seguissèm Marcovaldo dins d’aventuras estonantas, plenas de fantasiá e de poesia, pintradas amb gaubi e unmanitat per Italo Calvino.
Sul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).
Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).
Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).
Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.
Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.