A la debuta del mes de setembre de 2025 l'IEO publicava sa letra d'informacion, Ressons de l'IEO.
Se debanarà a Narbona lo 11 d'octobre de 2025 al Palais del Trabalh la granda jornada occitana de Narbona e del grand Narbona.
Lo partit populista de drecha, l'ANO, capdelat per Andrej Babis remportèt las eleccions legislativas chècas amb prèp de 35 % de la voses.
Se debanava lo dimenge 28 de setembre de 2025 en Moldàvia d'eleccions legislativas. Lo partit Partit Accion e Solidaritat (PAS) de Maia Sandu actuala presidenta, remportèt la majoritat absoluda.
A Montpelhièr ongan se festeja Max Roqueta, un dels escrivans occitans màger del sègle XX.
A la fin del mes d'agost de 2025 lo Partit Occitan (PÒC) presentava las donadas d'un sondatge de l'IFOP rapòrt al regionalisme.
S'organiza pels 25 e 26 d'octobre de 2025 a Vilafranca de Roergue una manifestacion. L'objectiu es de tornar bastir l'ostal de Joan Petit.
Jacques Regourd contunha dapassèt son trabalh d'escritura. Lo Grelh Roergàs publiquèt a la prima de 2025 lo segon volum de las aventuras d'Augièr de Laurac.
La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.
Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.
Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.
Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.
Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.
Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.
Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.
La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.
Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.
La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.
L'IEO d'Òlt propausa (2014) lo libre Pichon vos vau contar.
L’autor, Aimat Tastaire, presenta aquí un libre compausat de sièis novèlas pels enfants.
« Ma maire aviá d’istorietas imaginàrias e d’unes còps fantasticas coma l’estranh mercejament d’un fachilièr, l’ajuda a un farfadet nafrat o la visita d’un castèl embreissat ; mas tanben las coquinariás, la maissantisa, o al sens contra, l’amabilitat dels enfants quand o cal dins la vida de cada jorn. »
Ven de sortir a cò dels Classiques Garnier
lo libre Joan Bodon – Contes populaires et autofictions
de Dominique Roques Ferraris. L'estudi de 789 paginas es consacrat als contes qu'escriguèt
l'autor.
« La prioritat donada als Contes dins l'estudi metodic fach aicí de l'òbra narrativa de Joan Bodon met en evidéncia lor foncion fondatritz. Revela tanben una estrategia d'escritura de se originala que serà desplegada dins de formas anonciatrises d'una literatura postmodèrna. ». Çò dis lo resumit.
Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara
ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es
disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.
Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.