STLA AutoDrive Stellantis
Illustracion pel STLA AutoDrive © Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

A aqueste nivèl la veitura podrà menar soleta, lo menaire podrà legir o consultar sos corrics per exemple, sens aver a tocar lo volant. Pr'aquò la mese en foncion d'aquel mòde serà possible simplament en dejós dels 60 km/h. En clar se podrà utilizar quand lo trafic serà encombrat e pas mai.

Sonque los modèls los mai sofisticats seràn equipats a la debuta. Lo sistèma a per nom STLA AutoDrive.

Son utilizacion serà simple. Sufirà d'enfonçar un boton per metre en accion lo STLA AutoDrive.

La veitura, en foncion de las informacions en provenença de las camèras e autres detectors embarcats, menarà lo veïcul entre 0 e 60 km/h sens accion de la persona presenta darrièr lo volant. Aquesta aurà pas ni a accelerar ni a frenar ni a tocar lo volant. Aquò serà ben una conducha sens supervision.

Son emplec serà tanben reservat a de vias repertoriadas, dels axes de circulacion separats per de parabandas. Las condicions meteorologicas seràn tanben presas en compta.

Se las condicions son pas reünidas, la veitura informarà lo menaire, que deurà tornar prene lo volant. S'o far pas lo veïcul s'arrestarà.

Lo nivèl de conducha autonòma de nivèl 3 es ja mestrejat tecnologicament a cò dels constructors BMW e Mercedes. Manca encara un quadre legal per poder veire aqueles veïculs sus las rotas. Mas las tecnologias son prèstas.


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.