fiat 500e
La fiat 500 electrica © Fiat

Fiat ven de desvelar çò que serà la futura 500 electrica.

Deviá èsser presentada al salon de l'automobila de Genèva mas aqueste es estat anulat per causa d'epidemia de Covid-19. Pr'aquò lo constructor presentèt la version finalizada del veïcul a Milan en març de 2020.

Seisanta tres ans après la sortida del primièr modèl la Fiat 500 se podrà donc crompar en version zèro emission. Prendrà alara lo nom de 500e.

Serà dotada d'una batariá de 42 kWh. Capacitat puslèu important per una automobila de la talha de la 500. L'autonomia prevista en cicle WLPT serà de 320 km.

La firma anóncia una poténcia de 87 kW per una velociatat maximala de 150 km/h.

Lo design exterior demòra fidèl a l'actual : simple, sòbre, tot en simplicitat e en elegància. L'interior el s'epura.

Lo veïcul se posiciona clarament sus lo naut de gama amb un pres anónciat de 30 000 èuros.

La 500e serà comercializada tre lo mes d'octobre de 2020.


Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.