Renault 5 E-Tech
La Renault 5 E-Tech © Renault

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Veitura posicionada sul segment B, es un pauc mai compacta que la Clio. La R5 E-Tech mesura 3,92 mètres long, 1,50 mètre de naut e 1,80 mètre de larg, 2,20 mètres amb los retrovistors. La gelhas son per totes los modèls de 18 poces. Qualques elements venon discretament rapelar lo modèl de 1972, plan pauc.

En 2024 doas versions son disponiblas. La Techno e l'Iconic Cinq. Las doas an la meteissa poténcia pel motor de 110 kW (150 ch), permetent de far entre 300 e 400 quilomètres. La batariá son tanben de la meteissa capacitat de 52 kWh e del tipe Niquèl Manganèse Cobalt (NMC).

Las diferéncias entre los dos modèls son mai que mai dins las finicions e los equipaments.

La Techno es propausada a un prètz minimum de 29 490 €. L'Iconic Cinq al prètz de 31 490 €.

Renault prevei de propausar en 2025 de modèls amb de batariás un pauc pus pichonas de 40 kWh, per una autonomia redusida e un prètz inferior a 25 000 €. Los motors per aqueles modèls seràn mens poderoses, 70 kW (95 ch) e 90 kW (120 ch).

La Renault 5 E-Tech es produsida en Europa, a Douai. Lo motor es fabricat de son cosat a Cléon.

Lo veïcul es un pauc pesuc per aquel tipe de veitura. La R5 E-Tech pesa un pauc mai de 1 400 kg.

Fotografias de l'Iconic Cinq jauna :

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.