Renault 5 E-Tech
La Renault 5 E-Tech © Renault

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Veitura posicionada sul segment B, es un pauc mai compacta que la Clio. La R5 E-Tech mesura 3,92 mètres long, 1,50 mètre de naut e 1,80 mètre de larg, 2,20 mètres amb los retrovistors. La gelhas son per totes los modèls de 18 poces. Qualques elements venon discretament rapelar lo modèl de 1972, plan pauc.

En 2024 doas versions son disponiblas. La Techno e l'Iconic Cinq. Las doas an la meteissa poténcia pel motor de 110 kW (150 ch), permetent de far entre 300 e 400 quilomètres. La batariá son tanben de la meteissa capacitat de 52 kWh e del tipe Niquèl Manganèse Cobalt (NMC).

Las diferéncias entre los dos modèls son mai que mai dins las finicions e los equipaments.

La Techno es propausada a un prètz minimum de 29 490 €. L'Iconic Cinq al prètz de 31 490 €.

Renault prevei de propausar en 2025 de modèls amb de batariás un pauc pus pichonas de 40 kWh, per una autonomia redusida e un prètz inferior a 25 000 €. Los motors per aqueles modèls seràn mens poderoses, 70 kW (95 ch) e 90 kW (120 ch).

La Renault 5 E-Tech es produsida en Europa, a Douai. Lo motor es fabricat de son cosat a Cléon.

Lo veïcul es un pauc pesuc per aquel tipe de veitura. La R5 E-Tech pesa un pauc mai de 1 400 kg.

Fotografias de l'Iconic Cinq jauna :

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech


L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.