L'Ami de Citroën
L'Ami electrica de Citroën

Citroën propausa dempuèi l'estiu de 2020 una veitura susprenenta : l'Ami. Una Ami novèla version qu'a pas res a veire amb las ancianas Ami 6 o Ami 8.

Pichona far pas que 2,41 mètres de long e es electrica. Sa poténcia es de 9 kW, sa batariá de 5,35 kWh permet de percórrer fins a 70 quilomètres.

Es bridada a 45 Km/h. En clar aquò's una veitura per los centres de las vilas, una microcitadina. Omologada dins la categoria dels quadricicles a motor pòt èsser menada amb un permés adaptat per de jovents de mai de 14.

Lo veïcul ven de rejonher a París las flòtas d'autopartatge de PSA : Free2Move.


Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.