Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola de Montpelhièr.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Après aver legit De Dante à Mistral de Jules Véran, Max Roqueta se procura L'Inferno de Dante Alighieri (1265-1321). En 1931, escriu : « Dante me fa l'efiech parièr que Mistral. Quand soi a calòs, los legir me reviscola. »

En 1932, un collèga florentin li legís Dante en italian : « Puòi, entre que seguissiá dins lo tèxt italian, li legiguère ma revirada lengadociana. Compreniá pas grand causa, mas me diguèt que servava pro lo ritme e lo ton d'origina. » La revirada del Cant I de L'Infèrn es acabada en 1936.

Al contra dels poètas de son temps, Dante a causit de s'exprimir en lenga vulgara – l'italian – puslèu qu'en latin (o en occitan, coma Sordel). Dins Lo Purgatorio, rescontra lo trobador Arnaud Daniel – « lo melhor fabre en parlar mairau » – e aquel respond en occitan a sas demandas. En 1931, Max Roqueta a « la gaug de constatar que l'italian de Dante es vesin de la lenga dels Trobadors emai de la lenga d'òc modèrna. »

Signe d'una armonia intellectuala prigonda, Max Roqueta escriu La Casa di Dante, integrat en 1997 a Verd Paradís VII (Lo Corbatàs Roge). Un ostal d'Argelièrs ven l'ostal de Dante faidit : « [...] tragic, un aspèct de misèria, d'abandon, de tristum, [...] Caliá que Dante siá tot dins l'ostau, e l'ostau res. »

D'un biais mitic, vei la vida en aquel luòc de Dante que : « portava Firenze amb el pertot ont anava. Tanben au mieu. Las pòrtas redondas dels ostaus, dels estables, dels crotons, clausas sus lo silenci de las causas secretas ont dormissián de sègles de vida, èran aquelas de las ciutats italianas. » Après dos o tres ans d'abséncia de Max Roqueta al vilatge, « L'òme estrangièr aviá tornat prene son camin d'etèrne caminaire. [...] E, dins mon imaginari, arrestava pas de caminar. Arrestarà pas jamai ».


Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.