Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola de Montpelhièr.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Après aver legit De Dante à Mistral de Jules Véran, Max Roqueta se procura L'Inferno de Dante Alighieri (1265-1321). En 1931, escriu : « Dante me fa l'efiech parièr que Mistral. Quand soi a calòs, los legir me reviscola. »

En 1932, un collèga florentin li legís Dante en italian : « Puòi, entre que seguissiá dins lo tèxt italian, li legiguère ma revirada lengadociana. Compreniá pas grand causa, mas me diguèt que servava pro lo ritme e lo ton d'origina. » La revirada del Cant I de L'Infèrn es acabada en 1936.

Al contra dels poètas de son temps, Dante a causit de s'exprimir en lenga vulgara – l'italian – puslèu qu'en latin (o en occitan, coma Sordel). Dins Lo Purgatorio, rescontra lo trobador Arnaud Daniel – « lo melhor fabre en parlar mairau » – e aquel respond en occitan a sas demandas. En 1931, Max Roqueta a « la gaug de constatar que l'italian de Dante es vesin de la lenga dels Trobadors emai de la lenga d'òc modèrna. »

Signe d'una armonia intellectuala prigonda, Max Roqueta escriu La Casa di Dante, integrat en 1997 a Verd Paradís VII (Lo Corbatàs Roge). Un ostal d'Argelièrs ven l'ostal de Dante faidit : « [...] tragic, un aspèct de misèria, d'abandon, de tristum, [...] Caliá que Dante siá tot dins l'ostau, e l'ostau res. »

D'un biais mitic, vei la vida en aquel luòc de Dante que : « portava Firenze amb el pertot ont anava. Tanben au mieu. Las pòrtas redondas dels ostaus, dels estables, dels crotons, clausas sus lo silenci de las causas secretas ont dormissián de sègles de vida, èran aquelas de las ciutats italianas. » Après dos o tres ans d'abséncia de Max Roqueta al vilatge, « L'òme estrangièr aviá tornat prene son camin d'etèrne caminaire. [...] E, dins mon imaginari, arrestava pas de caminar. Arrestarà pas jamai ».


Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.