Le Théatricule et le caleçon d'ecailles

Montatge grafic a partir de la cobèrtura del libre Le Théâtricule et le caleçon d'écailles.

En 1966 sortissiá lo libre de Régine Lacroix-Neuberth Le Théâtricule et le caleçon d'écailles. Dins lo numèro 7 de la revista Viure Robèrt Lafont lo presentava.

Sul libre Le Théâtricule et le caleçon d'écailles.

« A son commencement, lien entre l'homme et la divinité, le théâtre peut devenir lien entre l'être apparent et le dieu intérieur de l'homme... Dans mon pays, on appelle parla solet celui qui parle à haute voix quand il est tout seul. Il est bien avec lui, celui qui parle tout seul, il parle juste, il est entier ; bloc avec ce qu'il dit, il est un... Ces hommes étaient vivants ! En eux était une densité que chaque spectateur éprouvait, que j'analysais avec émerveillement. Travailleurs de la terre, bergers, ils avaient appris à se servir justement de leur corps. Leurs pieds pesaient des tonnes et soudain se soulevaient du sol dans une légèreté incomparable... Théâtre macroscopique, qui obéit aux lois d'alternance, de cadence et de rythme de nos vies microcosmiques et de notre Théâtre ».

Regina Lacroix-Neuberth a per tòca de determinar las ligasons de l'òme e de l'Univèrs en passant pel centre de la persona ont çò fisic, per ela, pren una significacion mai fonsa. Sa cèrca s'escriu dins un movement modèrne de l'etnografia del sacrat. Lo teatre, ascèsi de la corporalitat tota e pedagogia dels ritmes vitals, es un rite ; la comunicacion teatrala, s'es capitada (rarament) es una comunicacion religiosa.

Totòm seguirà pas l'autor fins a aquela interpretacion qu'es l'axe del libre. Mas fòrça legeires aprovaràn, tot s'estonant, la riquesa d'experiéncias fisicas que i a aquí dedins, una immensa cultura viscuda, e comprendràn que la pedagogia aquesta es una pedagogia de la santat, per la mesa en plaça e l'agrandiment de l'individú dins el.

Lo libre es escrich d'una pluma viva, es un fuòc de formulas e d'esperit que tanben fai gaug. Regina Lacroix-Neuberth comunica lo plaser de viure. E i agrada de viure. E i agrada qu'aquò siá occitan. Aquí plaça ela l'occitanitat.

Robèrt Lafont

Régine Lacroix-Neuberth : Le Théatricule et le caleçon d'écailles, Centre Expérimental de Recherches de Psychologie Collective, Montpelhièr, 1966.


Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.