Le Théatricule et le caleçon d'ecailles

Montatge grafic a partir de la cobèrtura del libre Le Théâtricule et le caleçon d'écailles.

En 1966 sortissiá lo libre de Régine Lacroix-Neuberth Le Théâtricule et le caleçon d'écailles. Dins lo numèro 7 de la revista Viure Robèrt Lafont lo presentava.

Sul libre Le Théâtricule et le caleçon d'écailles.

« A son commencement, lien entre l'homme et la divinité, le théâtre peut devenir lien entre l'être apparent et le dieu intérieur de l'homme... Dans mon pays, on appelle parla solet celui qui parle à haute voix quand il est tout seul. Il est bien avec lui, celui qui parle tout seul, il parle juste, il est entier ; bloc avec ce qu'il dit, il est un... Ces hommes étaient vivants ! En eux était une densité que chaque spectateur éprouvait, que j'analysais avec émerveillement. Travailleurs de la terre, bergers, ils avaient appris à se servir justement de leur corps. Leurs pieds pesaient des tonnes et soudain se soulevaient du sol dans une légèreté incomparable... Théâtre macroscopique, qui obéit aux lois d'alternance, de cadence et de rythme de nos vies microcosmiques et de notre Théâtre ».

Regina Lacroix-Neuberth a per tòca de determinar las ligasons de l'òme e de l'Univèrs en passant pel centre de la persona ont çò fisic, per ela, pren una significacion mai fonsa. Sa cèrca s'escriu dins un movement modèrne de l'etnografia del sacrat. Lo teatre, ascèsi de la corporalitat tota e pedagogia dels ritmes vitals, es un rite ; la comunicacion teatrala, s'es capitada (rarament) es una comunicacion religiosa.

Totòm seguirà pas l'autor fins a aquela interpretacion qu'es l'axe del libre. Mas fòrça legeires aprovaràn, tot s'estonant, la riquesa d'experiéncias fisicas que i a aquí dedins, una immensa cultura viscuda, e comprendràn que la pedagogia aquesta es una pedagogia de la santat, per la mesa en plaça e l'agrandiment de l'individú dins el.

Lo libre es escrich d'una pluma viva, es un fuòc de formulas e d'esperit que tanben fai gaug. Regina Lacroix-Neuberth comunica lo plaser de viure. E i agrada de viure. E i agrada qu'aquò siá occitan. Aquí plaça ela l'occitanitat.

Robèrt Lafont

Régine Lacroix-Neuberth : Le Théatricule et le caleçon d'écailles, Centre Expérimental de Recherches de Psychologie Collective, Montpelhièr, 1966.


Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.