Le Théatricule et le caleçon d'ecailles

Montatge grafic a partir de la cobèrtura del libre Le Théâtricule et le caleçon d'écailles.

En 1966 sortissiá lo libre de Régine Lacroix-Neuberth Le Théâtricule et le caleçon d'écailles. Dins lo numèro 7 de la revista Viure Robèrt Lafont lo presentava.

Sul libre Le Théâtricule et le caleçon d'écailles.

« A son commencement, lien entre l'homme et la divinité, le théâtre peut devenir lien entre l'être apparent et le dieu intérieur de l'homme... Dans mon pays, on appelle parla solet celui qui parle à haute voix quand il est tout seul. Il est bien avec lui, celui qui parle tout seul, il parle juste, il est entier ; bloc avec ce qu'il dit, il est un... Ces hommes étaient vivants ! En eux était une densité que chaque spectateur éprouvait, que j'analysais avec émerveillement. Travailleurs de la terre, bergers, ils avaient appris à se servir justement de leur corps. Leurs pieds pesaient des tonnes et soudain se soulevaient du sol dans une légèreté incomparable... Théâtre macroscopique, qui obéit aux lois d'alternance, de cadence et de rythme de nos vies microcosmiques et de notre Théâtre ».

Regina Lacroix-Neuberth a per tòca de determinar las ligasons de l'òme e de l'Univèrs en passant pel centre de la persona ont çò fisic, per ela, pren una significacion mai fonsa. Sa cèrca s'escriu dins un movement modèrne de l'etnografia del sacrat. Lo teatre, ascèsi de la corporalitat tota e pedagogia dels ritmes vitals, es un rite ; la comunicacion teatrala, s'es capitada (rarament) es una comunicacion religiosa.

Totòm seguirà pas l'autor fins a aquela interpretacion qu'es l'axe del libre. Mas fòrça legeires aprovaràn, tot s'estonant, la riquesa d'experiéncias fisicas que i a aquí dedins, una immensa cultura viscuda, e comprendràn que la pedagogia aquesta es una pedagogia de la santat, per la mesa en plaça e l'agrandiment de l'individú dins el.

Lo libre es escrich d'una pluma viva, es un fuòc de formulas e d'esperit que tanben fai gaug. Regina Lacroix-Neuberth comunica lo plaser de viure. E i agrada de viure. E i agrada qu'aquò siá occitan. Aquí plaça ela l'occitanitat.

Robèrt Lafont

Régine Lacroix-Neuberth : Le Théatricule et le caleçon d'écailles, Centre Expérimental de Recherches de Psychologie Collective, Montpelhièr, 1966.


Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.