En febrièr de 2011 lo CIRDÒC comunicava sus la publicacion de son catalòg del teatre occitan.

Catalòg del teatre occitan

Demest lo sieu trabalh d’informatizacion del catalòg dels fons e manuscrits, lo CIRDÒC a començat lo classament dels archius de teatre qu’apara. Totes los documents, tèxtes e images que concernisson l’espectacle viu, lo CIRDÒC los amassèt dins un grand fons del teatre contemporanèu occitan. Aital, la granda mediatèca publica occitana vòl ofrir als lectors un accès plan mai simple per trapar de ressorsas a prepaus de l’istòria e de la diversitat de la creacion en país d’òc.

Aquel fons conten los archius del Teatre de la Carrièra e del teatre La Rampa TIO. Aquestas doas companhiás, fondadas après lo famòs mes de mai de 1968 an sempre « quilhat la cultura occitana al nogal de son camin artistic ». Amb de creacions vivas, an marcat la renaissença del teatre popular occitan per las annadas 1970 e 1980 en Lengadòc e Provença. Après la fin del teatre de la Carrièra, al mitan de las annadas 1990, mantunes actors se son tornat trobar amb La Rampe, que prenguèt alara lo nom de La Rampe TIO (per Teatre Interegional Occitan). Los archius servats al CIRDÒC contenon tapuscrits e manuscrits, de documentacion a prepaus dels espectacles, d’afichas e un molon de fotografias.

Los archius de Claudi Alranq an tanben rejonch aquel fons. Archius, amassats per son trabalh de tèsi que publiquèt en 1995 e titolat Théâtre d’Oc Contemporain ou les arts de jouer du Midi de la France. Amb mai d’un centenat de pèças de teatre escrichas dins las variantas de lenga de tot lo pais d’òc, aqueles archius son una ressorsa documentària de tota primièra.

L’inventari, ja disponible sus papièr serà lèu a posita sul sit del CIRDÒC. Dobèrt cap a l’actualitat de la creacion, lo CIRDÒC l’enriquirà pauc a cha pauc de mercé las aquisicions que farà dins lo domeni de l’espectacle viu.


Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.