En febrièr de 2011 lo CIRDÒC comunicava sus la publicacion de son catalòg del teatre occitan.

Catalòg del teatre occitan

Demest lo sieu trabalh d’informatizacion del catalòg dels fons e manuscrits, lo CIRDÒC a començat lo classament dels archius de teatre qu’apara. Totes los documents, tèxtes e images que concernisson l’espectacle viu, lo CIRDÒC los amassèt dins un grand fons del teatre contemporanèu occitan. Aital, la granda mediatèca publica occitana vòl ofrir als lectors un accès plan mai simple per trapar de ressorsas a prepaus de l’istòria e de la diversitat de la creacion en país d’òc.

Aquel fons conten los archius del Teatre de la Carrièra e del teatre La Rampa TIO. Aquestas doas companhiás, fondadas après lo famòs mes de mai de 1968 an sempre « quilhat la cultura occitana al nogal de son camin artistic ». Amb de creacions vivas, an marcat la renaissença del teatre popular occitan per las annadas 1970 e 1980 en Lengadòc e Provença. Après la fin del teatre de la Carrièra, al mitan de las annadas 1990, mantunes actors se son tornat trobar amb La Rampe, que prenguèt alara lo nom de La Rampe TIO (per Teatre Interegional Occitan). Los archius servats al CIRDÒC contenon tapuscrits e manuscrits, de documentacion a prepaus dels espectacles, d’afichas e un molon de fotografias.

Los archius de Claudi Alranq an tanben rejonch aquel fons. Archius, amassats per son trabalh de tèsi que publiquèt en 1995 e titolat Théâtre d’Oc Contemporain ou les arts de jouer du Midi de la France. Amb mai d’un centenat de pèças de teatre escrichas dins las variantas de lenga de tot lo pais d’òc, aqueles archius son una ressorsa documentària de tota primièra.

L’inventari, ja disponible sus papièr serà lèu a posita sul sit del CIRDÒC. Dobèrt cap a l’actualitat de la creacion, lo CIRDÒC l’enriquirà pauc a cha pauc de mercé las aquisicions que farà dins lo domeni de l’espectacle viu.


Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.