tambornet

Lo tambornet es un jòc de bala. Ven de l'ancian jòc de Longa Palma que son origina remonta al sègle XVI. Aquò's un espòrt tradicional de la region de Montpelhièr.

Dins Erau, se practica dempuèi la fin del sègle XIX. De torneges èran organizats ont cada vilatge veniá defendre las siás colors. L'espòrt participava de la vida sociala dels estajants.

Los primièrs tambornets èran fach d'una pèl de cabra tibada sus d’arescles. Son d'artesans del parçan que los confeccionavan, mestrejavan pro las tecnicas necessàrias per los assemblar. Uèi, una tela de plastic remplaça la pèl d'origina animala. Pichòta concession a la modernitat que permet de melhorar las performanças del tambornet.

Una partida se jòga a 5 contra 5, aquò's un espòrt d'equipa, e sens fialat. Lo terren es pus bèl que pel tennís, far 80 mètres de long sus 20 ou 18 de larg. Se pòt jogar defòra o en sala.

Lo nombre de jogaires en país occitan mermèt drasticamant abans la segonda guèrra mondiala. Es de l'escrivan Max Roqueta que venguèt lo reviscòl. Es a son iniciativa qu'es estada creada la Fédération Française du Jeu de Tambourin en 1938. Lo jogaires aguèran alara la possibilitat de participar als primièrs encontres internacionals que se debanèran entre França e Itàlia en 1955 a Veròne.

L'autor publiquèt sul subjècte dos libres :

  • En 1948 a cò de l'Institut d'Estudis Occitans Le jeu de la balle au Tambourin e,
  • en 1986 al CRDP de Montpelhièr Le Livre du Tambourin : un grand sport international en plein essor.

Un campionat de França espeliguèt dins las annadas setanta, se disputa tanben un campionat d'Euròpa e cada estiu dins la region de Montpelhièr, los Masters de Tambornet veson s'afrontar una seleccion dels melhors jogaires de l'endrech contra d'equipas vengudas dels terraires vesins.

L'espòrt es tanben fòrça praticat dins lo departament de las Bocas de Ròse.

[site de la federacion]


Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.