tambornet

Lo tambornet es un jòc de bala. Ven de l'ancian jòc de Longa Palma que son origina remonta al sègle XVI. Aquò's un espòrt tradicional de la region de Montpelhièr.

Dins Erau, se practica dempuèi la fin del sègle XIX. De torneges èran organizats ont cada vilatge veniá defendre las siás colors. L'espòrt participava de la vida sociala dels estajants.

Los primièrs tambornets èran fach d'una pèl de cabra tibada sus d’arescles. Son d'artesans del parçan que los confeccionavan, mestrejavan pro las tecnicas necessàrias per los assemblar. Uèi, una tela de plastic remplaça la pèl d'origina animala. Pichòta concession a la modernitat que permet de melhorar las performanças del tambornet.

Una partida se jòga a 5 contra 5, aquò's un espòrt d'equipa, e sens fialat. Lo terren es pus bèl que pel tennís, far 80 mètres de long sus 20 ou 18 de larg. Se pòt jogar defòra o en sala.

Lo nombre de jogaires en país occitan mermèt drasticamant abans la segonda guèrra mondiala. Es de l'escrivan Max Roqueta que venguèt lo reviscòl. Es a son iniciativa qu'es estada creada la Fédération Française du Jeu de Tambourin en 1938. Lo jogaires aguèran alara la possibilitat de participar als primièrs encontres internacionals que se debanèran entre França e Itàlia en 1955 a Veròne.

L'autor publiquèt sul subjècte dos libres :

  • En 1948 a cò de l'Institut d'Estudis Occitans Le jeu de la balle au Tambourin e,
  • en 1986 al CRDP de Montpelhièr Le Livre du Tambourin : un grand sport international en plein essor.

Un campionat de França espeliguèt dins las annadas setanta, se disputa tanben un campionat d'Euròpa e cada estiu dins la region de Montpelhièr, los Masters de Tambornet veson s'afrontar una seleccion dels melhors jogaires de l'endrech contra d'equipas vengudas dels terraires vesins.

L'espòrt es tanben fòrça praticat dins lo departament de las Bocas de Ròse.

[site de la federacion]


Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.