tambornet

Lo tambornet es un jòc de bala. Ven de l'ancian jòc de Longa Palma que son origina remonta al sègle XVI. Aquò's un espòrt tradicional de la region de Montpelhièr.

Dins Erau, se practica dempuèi la fin del sègle XIX. De torneges èran organizats ont cada vilatge veniá defendre las siás colors. L'espòrt participava de la vida sociala dels estajants.

Los primièrs tambornets èran fach d'una pèl de cabra tibada sus d’arescles. Son d'artesans del parçan que los confeccionavan, mestrejavan pro las tecnicas necessàrias per los assemblar. Uèi, una tela de plastic remplaça la pèl d'origina animala. Pichòta concession a la modernitat que permet de melhorar las performanças del tambornet.

Una partida se jòga a 5 contra 5, aquò's un espòrt d'equipa, e sens fialat. Lo terren es pus bèl que pel tennís, far 80 mètres de long sus 20 ou 18 de larg. Se pòt jogar defòra o en sala.

Lo nombre de jogaires en país occitan mermèt drasticamant abans la segonda guèrra mondiala. Es de l'escrivan Max Roqueta que venguèt lo reviscòl. Es a son iniciativa qu'es estada creada la Fédération Française du Jeu de Tambourin en 1938. Lo jogaires aguèran alara la possibilitat de participar als primièrs encontres internacionals que se debanèran entre França e Itàlia en 1955 a Veròne.

L'autor publiquèt sul subjècte dos libres :

  • En 1948 a cò de l'Institut d'Estudis Occitans Le jeu de la balle au Tambourin e,
  • en 1986 al CRDP de Montpelhièr Le Livre du Tambourin : un grand sport international en plein essor.

Un campionat de França espeliguèt dins las annadas setanta, se disputa tanben un campionat d'Euròpa e cada estiu dins la region de Montpelhièr, los Masters de Tambornet veson s'afrontar una seleccion dels melhors jogaires de l'endrech contra d'equipas vengudas dels terraires vesins.

L'espòrt es tanben fòrça praticat dins lo departament de las Bocas de Ròse.

[site de la federacion]


Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

França mandarà d'AMX-10 RC en Ucraina, Alemanha de Marder e los Estats Units de Bradley

AMX-10 RC

Lo president francés anoncièt lo dimècres 4 de genièr de 2023 que França anava mandar de veïculs blindats de tipe AMX-10 RC en Ucraina.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria