Dins la revista Vida Nòstra numèro 1 de 1971, Ramon Chabbert propausava un article sus la lenga : lo blos parlar. Donava aquí qualques exemples de locucions verbalas.

Parlem occitan - Sens article

Vos aprendrai pas res en afortissent qu'es pas parlar una lenga de ne virar una autra mot per mot.

Dins lo mieu ròdol, per exemple, degun vos dirà pas : « Ai pas lo temps ». Mas  « Ai pas léser ». Remarcaretz l'abséncia d'article.

L'autre jorn, qualqu'un me parlava del sieu vesin – oitanta cinc ans –, veus dempuèi bèl brieu, que tot còp chuca un pauc mai que de rason. Vòli dire que se banda : lo vin li pòt mai. E çò disiá lo que o me contava : « Lo darrièr còp que trapèt una cofèla, aviá perdut parlar ».

De grops aital, que d'unes apèlan « locucions verbalas », i n'a en francés, mas fòrça mens qu'en occitan.

Aicí d'autras causas que se pòdon ausir un còp o l'autre :

« Ai lo bèl paire malaut. – Ten pas lèit, ça que la ? »

« Sèm pas pro fòrt : ieu ma fau vièlha ; se lo dròlle se marida pas lèu, nos calrà plegar bòria ».

« Sai pas se vòl mal de quicòm ; ièr li parlèri, e me tornèt pas rason » (= me respondèt pas).

« Es vertat qu'a dich aquò ? Ieu, i ai pas fach moment » (= o ai pas remarcat, i ai pas fach atencion).

« A aquesta ora, deuriá èsser tornat. Comenci de traire mal » (= à être inquiet, à me faire du souci).

« Vai-te'n, que me fas pèrdre temps. »

« E mai foguèssi cambacort, te teniá pè ça que la. »

Pau Gairaud emplèga aquela expression amb lo sens figurat : « Sa lengueta ne va tròp de vam. Mon cervèl li pò pas téner pè. » (Lo libre del causse, primièr volum, p. 39).

« En s'amusant, aqueles dròlles an mes fuòc al palhièr. »

« Es un bocin tròp lengut. Aquò li portarà pèrdia. »

« Me semblava pr'aquò o aver mes en escrich ; e ara ne tròbi pas traça enlòc. »

« Soi ieu que me calguèt far lenga » (= que me calguèt parlar pels autres).

De Gairaud, tornar : « Aicí, la mamà fa lenga per sa filha. Podèm pas jamai plaçar un mot ». (Çò meteis p. 149).

I auriatz encara : cercar disputa, far luna, parlar politica, portar pena, prene vacanças, e que te sabi mai...

Mas cresi que per un còp ai pro cargat sus l'ais.

Ramon Chabbert


Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.