Dins la revista Vida Nòstra numèro 1 de 1971, Ramon Chabbert propausava un article sus la lenga : lo blos parlar. Donava aquí qualques exemples de locucions verbalas.

Parlem occitan - Sens article

Vos aprendrai pas res en afortissent qu'es pas parlar una lenga de ne virar una autra mot per mot.

Dins lo mieu ròdol, per exemple, degun vos dirà pas : « Ai pas lo temps ». Mas  « Ai pas léser ». Remarcaretz l'abséncia d'article.

L'autre jorn, qualqu'un me parlava del sieu vesin – oitanta cinc ans –, veus dempuèi bèl brieu, que tot còp chuca un pauc mai que de rason. Vòli dire que se banda : lo vin li pòt mai. E çò disiá lo que o me contava : « Lo darrièr còp que trapèt una cofèla, aviá perdut parlar ».

De grops aital, que d'unes apèlan « locucions verbalas », i n'a en francés, mas fòrça mens qu'en occitan.

Aicí d'autras causas que se pòdon ausir un còp o l'autre :

« Ai lo bèl paire malaut. – Ten pas lèit, ça que la ? »

« Sèm pas pro fòrt : ieu ma fau vièlha ; se lo dròlle se marida pas lèu, nos calrà plegar bòria ».

« Sai pas se vòl mal de quicòm ; ièr li parlèri, e me tornèt pas rason » (= me respondèt pas).

« Es vertat qu'a dich aquò ? Ieu, i ai pas fach moment » (= o ai pas remarcat, i ai pas fach atencion).

« A aquesta ora, deuriá èsser tornat. Comenci de traire mal » (= à être inquiet, à me faire du souci).

« Vai-te'n, que me fas pèrdre temps. »

« E mai foguèssi cambacort, te teniá pè ça que la. »

Pau Gairaud emplèga aquela expression amb lo sens figurat : « Sa lengueta ne va tròp de vam. Mon cervèl li pò pas téner pè. » (Lo libre del causse, primièr volum, p. 39).

« En s'amusant, aqueles dròlles an mes fuòc al palhièr. »

« Es un bocin tròp lengut. Aquò li portarà pèrdia. »

« Me semblava pr'aquò o aver mes en escrich ; e ara ne tròbi pas traça enlòc. »

« Soi ieu que me calguèt far lenga » (= que me calguèt parlar pels autres).

De Gairaud, tornar : « Aicí, la mamà fa lenga per sa filha. Podèm pas jamai plaçar un mot ». (Çò meteis p. 149).

I auriatz encara : cercar disputa, far luna, parlar politica, portar pena, prene vacanças, e que te sabi mai...

Mas cresi que per un còp ai pro cargat sus l'ais.

Ramon Chabbert


Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.