Dins la revista Vida Nòstra numèro 1 de 1971, Ramon Chabbert propausava un article sus la lenga : lo blos parlar. Donava aquí qualques exemples de locucions verbalas.

Parlem occitan - Sens article

Vos aprendrai pas res en afortissent qu'es pas parlar una lenga de ne virar una autra mot per mot.

Dins lo mieu ròdol, per exemple, degun vos dirà pas : « Ai pas lo temps ». Mas  « Ai pas léser ». Remarcaretz l'abséncia d'article.

L'autre jorn, qualqu'un me parlava del sieu vesin – oitanta cinc ans –, veus dempuèi bèl brieu, que tot còp chuca un pauc mai que de rason. Vòli dire que se banda : lo vin li pòt mai. E çò disiá lo que o me contava : « Lo darrièr còp que trapèt una cofèla, aviá perdut parlar ».

De grops aital, que d'unes apèlan « locucions verbalas », i n'a en francés, mas fòrça mens qu'en occitan.

Aicí d'autras causas que se pòdon ausir un còp o l'autre :

« Ai lo bèl paire malaut. – Ten pas lèit, ça que la ? »

« Sèm pas pro fòrt : ieu ma fau vièlha ; se lo dròlle se marida pas lèu, nos calrà plegar bòria ».

« Sai pas se vòl mal de quicòm ; ièr li parlèri, e me tornèt pas rason » (= me respondèt pas).

« Es vertat qu'a dich aquò ? Ieu, i ai pas fach moment » (= o ai pas remarcat, i ai pas fach atencion).

« A aquesta ora, deuriá èsser tornat. Comenci de traire mal » (= à être inquiet, à me faire du souci).

« Vai-te'n, que me fas pèrdre temps. »

« E mai foguèssi cambacort, te teniá pè ça que la. »

Pau Gairaud emplèga aquela expression amb lo sens figurat : « Sa lengueta ne va tròp de vam. Mon cervèl li pò pas téner pè. » (Lo libre del causse, primièr volum, p. 39).

« En s'amusant, aqueles dròlles an mes fuòc al palhièr. »

« Es un bocin tròp lengut. Aquò li portarà pèrdia. »

« Me semblava pr'aquò o aver mes en escrich ; e ara ne tròbi pas traça enlòc. »

« Soi ieu que me calguèt far lenga » (= que me calguèt parlar pels autres).

De Gairaud, tornar : « Aicí, la mamà fa lenga per sa filha. Podèm pas jamai plaçar un mot ». (Çò meteis p. 149).

I auriatz encara : cercar disputa, far luna, parlar politica, portar pena, prene vacanças, e que te sabi mai...

Mas cresi que per un còp ai pro cargat sus l'ais.

Ramon Chabbert


Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.