Dins la revista Vida Nòstra numèro 1 de 1971, Ramon Chabbert propausava un article sus la lenga : lo blos parlar. Donava aquí qualques exemples de locucions verbalas.

Parlem occitan - Sens article

Vos aprendrai pas res en afortissent qu'es pas parlar una lenga de ne virar una autra mot per mot.

Dins lo mieu ròdol, per exemple, degun vos dirà pas : « Ai pas lo temps ». Mas  « Ai pas léser ». Remarcaretz l'abséncia d'article.

L'autre jorn, qualqu'un me parlava del sieu vesin – oitanta cinc ans –, veus dempuèi bèl brieu, que tot còp chuca un pauc mai que de rason. Vòli dire que se banda : lo vin li pòt mai. E çò disiá lo que o me contava : « Lo darrièr còp que trapèt una cofèla, aviá perdut parlar ».

De grops aital, que d'unes apèlan « locucions verbalas », i n'a en francés, mas fòrça mens qu'en occitan.

Aicí d'autras causas que se pòdon ausir un còp o l'autre :

« Ai lo bèl paire malaut. – Ten pas lèit, ça que la ? »

« Sèm pas pro fòrt : ieu ma fau vièlha ; se lo dròlle se marida pas lèu, nos calrà plegar bòria ».

« Sai pas se vòl mal de quicòm ; ièr li parlèri, e me tornèt pas rason » (= me respondèt pas).

« Es vertat qu'a dich aquò ? Ieu, i ai pas fach moment » (= o ai pas remarcat, i ai pas fach atencion).

« A aquesta ora, deuriá èsser tornat. Comenci de traire mal » (= à être inquiet, à me faire du souci).

« Vai-te'n, que me fas pèrdre temps. »

« E mai foguèssi cambacort, te teniá pè ça que la. »

Pau Gairaud emplèga aquela expression amb lo sens figurat : « Sa lengueta ne va tròp de vam. Mon cervèl li pò pas téner pè. » (Lo libre del causse, primièr volum, p. 39).

« En s'amusant, aqueles dròlles an mes fuòc al palhièr. »

« Es un bocin tròp lengut. Aquò li portarà pèrdia. »

« Me semblava pr'aquò o aver mes en escrich ; e ara ne tròbi pas traça enlòc. »

« Soi ieu que me calguèt far lenga » (= que me calguèt parlar pels autres).

De Gairaud, tornar : « Aicí, la mamà fa lenga per sa filha. Podèm pas jamai plaçar un mot ». (Çò meteis p. 149).

I auriatz encara : cercar disputa, far luna, parlar politica, portar pena, prene vacanças, e que te sabi mai...

Mas cresi que per un còp ai pro cargat sus l'ais.

Ramon Chabbert


Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.