Dins l'articles que seguís Ramon Chabbert tornava las modalitats d'emplec de l'imperatiu negatiu après aver constat d'errors grossièras dins l'expression escricha de militants ; los natius francofòns s'enganan plan sovent, tornant prene las estructuras de la lenga francesa. L'article foguèt publicat en 1972 dins las revista Vida nòstra 07/08.

Te daisses pas francizar

Fa un parelhat d'ans, legiguèri en letras d'afiche sus la cobèrta d'un periodic nòstre : « Te daissa pas negar ; sarra los punhs. ».

Te daissa pas negar ? ? ? Qualqu'un te daissa pas negar ? Qualqu'un te ven al secors ? Quin brave òme ! E li vols mal per aquò ?... Es èsser pas rasonable. Lo deuriás mercejar puslèu, e mai coma cal ! Al nòstre temps, que se pensa, trop sovent, pas qu'a l'òm, es de metre en valor un tal altruïsme.

Mas qual es aquel que te salva la vida ? Lo vesin ? Un qu'es vengut a passar per còp d'astre ? Volriás pas dire qu'es lo Govèrn ?...

I a quicòm que me daissa soscaire. Es lo segond tròç de la frasa : « Sarra los punhs ». S'es un conselh qu'es donat, una ingratituda pariva la jutgi impensabla.

Son que ieu aja pas comprés res, e que siá una rasic de vèrnhe que s'es trapada apr'aquí, plan a posita per i t'acrancar e te gandir d'avalar trop de peisses... Lo vèrnhe te daissa pas negar : ten-te al vèrnhe ! E sarra los punhs al torn de la rasic !

Me dises que i soi pas encara ? Sabes, lèu me va caler cridar seba. Me demòra pas pus qu'una suposicion : que siá lo que t'a pas volgut daissar passar de l'autra part que te sarra tant que pòt per la marga de la blòda. Aquel sens es pas impossible : del moment que lo primièr vèrb es a la 3ena persona del singular del present de l'indicatiu, lo segond i pòt plan èsser tanben.

Non ? Es pas aquò tanpauc ? È ben alara ?

« Ne te laisse pas noyer ; serre les poings »... Cossí o disiás pas pus lèu ? Mas se per aquò va, paure enfant, en occitan s'exprimiriá aital : « Te daisses pas negar ; sarra los punhs ». M'excusarès d'èsser estat obligat de o te dire, mas es perque o semblaves pas saber.

M'objectaràs benlèu que los grands jornalistas de París, qu'aquò's lo lor mestièr e que son plan pagats, lor arriba pus sovent qu'a lor torn de metre negre sus blanc de colhonadas, e que tu, que o fas per pas un sòu, as plan lo drech de t'enganar...

O t'acòrdi, e èri dispausat a te balhar l'absolucion.

Solament, aquestes jorns, aquí que te recebi una papeiròla – e cregatz pas qu'als que l'an redigida los aja tanpauc especialament atissats, al contrari, mas que volètz, vesi çò que vesi ! – E a la quatrena pagina, per acabar, aicesta recomandacion : « Pichòt, daissa pas ta tèrra !

Pas possible ! Aquò's un veren, una poison, un micròbi insidiós, una marrana que perdona pas !

Sabiá pas a quin punt aviá rason lo dessenhaire del darrièr Vida Nòstra : « Non ! pas de quart d'ora de francimand per tu tant qu'auràs pas de melhoras nòtas en occitan ! »

E en cas que qualqu'un d'aqueles joves me volguèsse creire, dirai que, d'efièch, l'occitan es pas lo francés, que çò que se sembla en francés se sembla pas forçadament en occitan, e que per o saber o cal aprene.

Mas, se volètz, i tornarem lo còp que ven sus aquela question de l'imperatiu e de l'imperatiu negatiu.

Ramon Chabbert


Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.