Dins la revista Anem Occitan ! numèro 140, en 2012, Sèrgi Granièr precisava l'ortografia dels qualques vèrbs.

Difusir o difusar ? : punch de morfologia occitana

1) Difusar es del primièr grop en -AR.

Difusion e difusar son de compausats de fusion e fondre, coma confusion, efusion, infusion, transfusion, perfusion, profusion...

Los vèrbs compausats de fondre deurián èsser normalament en -fondre (3ena conjugason), coma dins las autras lengas latinas :

  • catalan : fusió/fondre, difusió/difondre...
  • castelhan : fusión/fundir, difusión/difundir...
  • portugués : fusão/fundir, difusão/difundir...
  • italian : fusione/fondere, diffusione/diffondere...

En occitan, totes aqueles vèrbs son estats refaits tanlèu las originas de la lenga segon la 1èra conjugason en -AR a partir del nom, a l’excepcion de fondre e confondre :

  • difusion | difusar
  • infusion | infusar
  • transfusion | transfusar...

Se pretendiam « tornar fabricar la lenga », i auriá una sola causida : refaire aqueles vèrbs amb lo vèrb-racina, fondre. Nos caldriá *difondre los libres occitans, daissar *infondre la tisana e donar lo sang per *transfondre los anemics (de mancar la malautiá de la vaca auja, i pescarián la de la lingüistica piòta).

Per un còp, l’occitan e lo francés an seguit la meteissa evolucion, a la diferéncia de las autras lengas latinas : aqueles vèrbs son de la 1èra conjugason o grop, -AR en occitan, -ER en francés.

Occitan : difusar, infusar, transfusar... Francés : diffuser, infuser, transfuser...

I a pas l’ombra d’una rason d’anar inventar a la plaça de difusar (infusar, transfusar...) una forma de 2a conjugason en –ir. *Difusir es un barbarisme.

2) A pas res a veire amb los vèrbs occitans de 2a conjugason en –IR que correspondon a de vèrbs franceses del 1èr grop en –ER.

Los vèrbs occitans de la 2a conjugason en –IR dont la forma correspond a de vèrbs franceses del 1èr grop en -ER (coma discutir, francés : discuter) son en nombre limitat e an de correspondents en occitan ancian e dins totas las autras lengas neolatinas :

  • occitan ancian : constituir, discutir, suggerir...
  • catalan : constituir, discutir, suggerir...
  • castelhan e portugués : constituir, discutir, sugerir...
  • italian : costituire, discutere, suggerìre...

3) A pas res a veire amb de variantas de la lenga o amb de punts dobtoses

I a pas cap de causida, d’esitacion o de tolerància possiblas. Se pòt pas comparar ni amb de variantas coma dit/dich, fait/fach... ni amb de cases d’esitacion dins l’emplec del –E de sosten coma fèr/fèrre, car/care, crim/crime, film/filme, adults/adultes... Difusar es la sola forma admissibla.

4) Cal fòrabandir *difusir

*Difusir manifèsta siá una manca grèva dels lingüistas, dels pedagògs, dels autors e dels editors occitans, siá lor incapacitat a faire passar una coneissença minimala de l’occitan condreit dins lo public occitanista.

De tot biais, que *difusir se siá espandit es pas una rason per lo tolerar. Se pretendèm remplaçar la forma eretada d’occitan popular *decidar per la forma condreita decidir, podèm a pus fòrta rason remplaçar lo barbarisme recent *difusir per la forma condreita difusar. Seriá una contradiccion risibla d’o faire pas. Seriá plegar vergonhosament davant de mòdas injustificablas.

Seriá donar rason per avança a las invencions fantasierosas del « cassignaquenc », qu’Internet contunha d’espandir de pertot. A quand lo *pregit per lo projècte, la *manifestason per la manifestacion, *l’entretenença per l’entrevista, etc. ?

5) Mèfi als mots derivats de difusar

Los que difusan (los libres, etc.) son de difusaires, pas de *difuseires. Dins lo « patoès occitan a la mòda », se remplaça lo mot normal la discussion per la discutida, nom format sul participi passat de discutir. Faire çò meteis dins la familha de difusar demandariá... de remplaçar la difusion per la difusada, e pas res mai.

6) Rapèl

Cal senhalar un autre barbarisme a la mòda : *situir. Lo mot condreit es situar. Es totjorn estat de la 1èra conjugason en occitan dempuèi las originas de la lenga fins ara inclusivament. Totas las autras lengas latinas an de formas analògas a situar. Es la forma que donan totes los diccionaris occitans sens cap d’excepcion (levat lo diccionari de Cassinhac sus Internet que dona airalar e alogar... Es pas per nos estonar).

Sèrgi Granièr


Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.