Dins la revistat Lo lugarn numèro 137 de la prima de 2021 Andrieu Bianchi tornava sus l'ortografia en occitan de qualques mots que pòdon pausar problèma, coma pausar e posicion, compausar e composicion, propausar e prepausar.

Una proposicion : pausem-nos !

Ieu, autant e mai que los autres benlèu, m’arriba d’escarraunhar nòstre lenga a l’escrich coma a l’oral ; e las ipercorreccions se tròban mai d’un còp jos lo calam o dins la boca dels aprenents.

Aital, los qu’insistan per emplegar *pausicion, *interpausicion, etc. per çò que son derivats de pausar e de sos compausats ! Devon èsser normalament sul modèl de pausar e posicion ; donc, compausar e composicion, impausar e imposicion, etc.

Vaquí la tièra non-exaustiva dels mots que se compòrtan aital : depausar, dispausar, expausar, interpausar, juxtapausar, superpausar, transpausar, antepausar, pòstpausar, etc.

De segur, se pòdon trobar d’endreches ont l’alternància jòga pas mas son pas majoritaris.

Ailàs, dins los diccionaris occitans, caben d’incoëréncias : lo que fa una proposicion deu propausar quicòm e non pas *prepausar si que non preposicion e proposicion serián identics !

Mas sabèm totes que los Occitans se congostan d’aquelas garrolhas lingüisticas...

Fonts : Chatbèrt (Ramon). Questions de lenga (1983). Romieu & Bianchi. Gramatica de l’occitan gascon contemporanèu (2005). Loís Alibèrt Gramatica occitana.

Andrieu Bianchi


Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.