L'enfugida de Joan-Ives Casanova

Al mes d'agost de 2014 dins son edicion numèro 981, lo jornal La Setmana jos la pluma de Clamenç Pech, presentava lo libre L'enfugida de Joan-Ives Casanòva reçament paregut a la edicion Trabucaire.

La guèrra segon Joan-Ives Casanòva

Aqueste darrièr roman de Joan-Ives Casanòva fa pas que se servir de la segonda guèrra mondiala coma tela de fons. Son pas los faits o los personatges qu'articulan lo raconte mas los pensaments e las causidas (a còps tragicas) d'aquestes personatges.

Lo « ieu » absolut

Dins l'opcion d'escritura qu'a retenguda per L'enfugida, Casanòva se destaca dels modèls recurrents de narracion per emplegar un « ieu » absolut. I a pas vertadièrament de narrator omniscient o de narrator implicat dins l'Istòria, i a essencialament, un « ieu » (determinat o pas) perdut dins sas pensadas per decidir de la seguida de sas accions pròprias. L'autor ensaja de determinar quins mecanismes i pòdon menar. « Èstre resistent o collaborator, a un moment donat, se la personalitat es pas ben marcada ideologicament, aquò ven mai que mai un afar de azard » çò nos a dit. Es pas de bon comprendre, per de mond de las nòstras generacions, çò que podiá menar de personas a ajudar l'ocupant. I a tot un fais de paramètres que pòdon far tombar d'un caire o de l'autre. En tot cas, se las causas èran mai trebolas a la debuta de la guèrra, las causas son vengudas mai claras a partir del primièr desbarcament aliat.

Racontes mesclats

L'autor a causit un sistèma d'escritura entrebescat, amb pauc de pausas, a la faiçon d'un Proust per melhor integrar aquelas introspeccions dins la ficcion. Çò que motiva tanben aquel estile es una postura de l'autor William Faulkner (e de Marcel Proust tanben) que consistís en afortir que lo passat es pas passat. Torna totjorn jos una forma o una autra dins lo present. « A partir d'aquí i a mai d'una causa que s'entremescla, mai d'un raconte que s'entremescla », çò nos a dit Casanòva, « aquò partís d'un raconte primièr que fa un narrator que torna tanben far un raconte que li es estat fait. ».

L'autor pausa sa pacha narrativa pro d'ora en se servir d'elements exteriors per desrevelhar lo sovenir passat... coma un simple calvari pausat al bòrd del camin amb una crotz rovilhada que provòca aquela introspeccion sus un temps que passa (qu'a fait rovilhar la crotz) mas qu'es totjorn viu en menant al trabalh de memòria.

Caracteriza una manca de presa dels personatges sus lor pròpria vida e un ventalh de causidas fatidicas. De qu'auriam fait a lor plaça, sens aver la determinacion partisana per nos i ajudar ? Seriam plan pretencioses d'ensajar de respondre a aquela question.

Clamenç Pech

L'enfugida de Joan-Ives Casanova


Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

França mandarà d'AMX-10 RC en Ucraina, Alemanha de Marder e los Estats Units de Bradley

AMX-10 RC

Lo president francés anoncièt lo dimècres 4 de genièr de 2023 que França anava mandar de veïculs blindats de tipe AMX-10 RC en Ucraina.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.