flamenca

Detalh de la cobèrta del libre de Renat Nelli Le Roman de Flamenca

En 1966, Renat Nèlli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Le Roman de Flamenca, IEO, 1966

Totas las idèas de Renat Nelli sus la civilizacion medievala nòstra, ara pro ben conogudas, enriquesida de publicacion en autra, fan un ensems que reagís a las butidas intellectualas mai divèrsas, a las « espròvas ».

Dins aquel libre sus Flamenca i a doas espròvas. La primièra es lo metòde universitari de la comparança textuala : amb l'Ars amatoria d'Ovidi, amb lo Roman de la Rose, amb los trobadors contemporanèus, Guilhem Montanhagòl e Pèire Cardenal. Aital se desgatja la superioritat de l'amor occitan sus los blesejaments antics del sentiment e sus la fossilizacion moralizairitz francesa. Tanben la concordància amb la darrièra lucha liurada pels Occitans per salvar las valors amenaçadas de sa civilizacion classica.

Cresèm que Nelli descuèrp l'arquitectura quitament de la consciéncia istorica d'òc quora mòstra que Flamenca es una òbra a la glòria del temps avalit, un sòmi de languison (coma las vidas, çò cresèm). L'abilesa polemica es que l'autor anonim bota las valors occitanas remirablament esclairadas, e mai amaduradas dins la nòva, sul compte dels Franceses, dels « vencèires ».

Segonda espròva. De qué pòt servir al mond modèrne, de l'erotica de Flamenca ? L'essencial per Nelli es l'assaig. D'un biais que me i esperavi pas el apèria l'assaig amb çò que Stendhal disiá lo « fiasco », lo primièr portant una justificacion rituala del segond. Dedicat, aquò, als amants modèrnes, amants de còr, amants de cap, amants de carn, que pòdon cercar dins Flamenca un art d'aimar civilizat, e los camins del jòi.

Robèrt Lafont

Sorsa de l'article : revista Viure numèro 6, pagina 43, 1966.

 

flamenca

Cobèrta del libre de Renat Nelli Le Roman de Flamenca paregut en 1966


Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

La Comision Europèa presenta un plan per poder gerir una possible copura d'apovisionament de gas rus

Gas

Dimècres 20 de julhet de 2022 la Comission Europèa presentèt un plan d'urgéncia per fin de poder viure sens gas rus.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.