Lo Jai

Los musicians del grop Lo Jai

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai. dins la revista Aicí e ara de novembre de 1982 Silvià Rebièra ne fasiá la critica.

Musiques traditionnelles du Limousin (Disc Revolum REV 038, Tolosa, 1982)

Los primièrs ensages dels grops neò-folclorics occitans dins las annadas setanta èron pas gaire estrambordants. En volguent se demarcar a tota fòrça del folclorisme classic, tombavan sovent dins l'a pauc près. En assajant de ligar las formas musicalas eretadas d'una tradicion païsana a las mòdas gauchò-ecologistas en onor dins los mitans estudiants politizats, podián pas balhar qu'una bolhaca cabretejaira per balètis a bon mercat.

Fòrt aürosament, de grops mai ambicioses se son formats dins totas las regions. Lo Jai n'es un. Avèm aquí quatre musicaires de grand talent qu'an près la pena de se passejar pels camps, de frequentar los darrièrs musicians locals (violonaires, cabretaires, acordeonistas), de pescar fòrça musicas e fòrça cants que, sens eles, se serián perduts. (Dins aquesta besonha de recèrca etnografica, son estats ajudats per l'associacion dicha dels Musiciens routiniers).

Avèm donc un disc d'una granda autenticitat, amb una pocheta que planhís pas las explicas de tota mena suls instruments, las melodias e lor interpretacion. Los que conéisson la musica veiràn que res aqui es pas daissat a l'asard, e que totas las causidas instrumentalas o melodicas an lor justificacion.

Los musicians del Jai an una idèa precisa de lor trabalh, qu'es de « choisir certains traits musicaux, certaines constantes observées, de les amplifier, d'en proposer une image à la fois authentique et stylisée », per tal de balhar « une proposition de musique limousine interprétée, une possibilité parmi d'autres de concevoir un répertoire et son interprétation ».

L'amor del terrador, lo respècte de las tradicions e la volontat de far per uèi una musica populara que – coma auriá dich Perbòsc – pesque a las vièlhas fonts sens s'i negar al fons, fan d'aqueste disc una reüssita totala.

Silvià Rebièra

Lo Jai - Musiques tradicionnelles du Limousin


Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.