Dins son edicion de l'estiu de 2021 lo magazine de la vila de Tolosa donava la paraula a Karine Berny cantaira.

« En òc, soi mai atentiva al ritme de la lenga »

Fa 12 ans, Karine Berny sabiá pas res de l’occitan. Uèi, presenta sa segonda formacion en òc : P.A.T.O.I.S.

Cossí sètz arribada a cantar dins La Mal Coiffée e ara dins P.A.T.O.I.S. ?

Èri dins una companhiá de circ que s’installèt dins Menerbés. Arrestèri lo circ quand aguèri mon segond enfant, La Mal Coiffée cercava una cantaira e vaquí. Lo grop m’aviá vista al circ ont cantavi e jogavi de trompeta. Ieu, soi nascuda a París e coneissiái pas brica la cultura occitana, emai se fasiá de temps qu’èri dins lo sud, del costat de Gap e Marselha. Èra genial per ieu de descobrir la lenga del Menerbés al moment que m’i installavi. E puèi, lo trabalh de las percussions amb las voses que fasèm dins lo grop m’agradèt fòrça.

P.A.T.O.I.S. es un projècte nascut d’una enveja amb Laëtitia Dutech, que canta ela tanben dins La Mal Coiffée. Voliam montar un duò, compausar e escriure.

Ara, P.A.T.O.I.S. es un triò. De que foguèt vòstra evolucion per integrar un membre de mai ?

Lo duò es una fòrma exigenta e èra passionant d’o far tot amb Laëtitia : causiguèrem de poèmas, caduna escriviá de melodias, fasiam los adobaments amassa. E puèi caduna portèt de cançons tanben. Per ieu èra l’escasença d’experimentar l’escritura en occitan. Me soi avisada qu’en òc soi mai atentiva al ritme de la lenga qu’al sens, pensi mai a jogar amb los mots. Pensi que ven de mon aprentissatge amb La Mal Coiffée e tot lo trabalh ritmic. Mas per P.A.T.O.I.S. nos avisèrem qu’aviam de besonh d’un autre timbre, per pas semblar a La Mal Coiffée. Avèm rescontrat Arthur Daygue pendent una seria de concèrts a la Cava Poesia e l’avèm integrat.

De que càmbia la preséncia d’una tresena persona ?

Arthur nos dobrís completament l’univèrs : el ven del jazz e de la musica improvizada. Jòga de clarineta bassa e de guitarra electrica e sulpic es vengut colorar las cançons. Ara, tornam trabalhar l’estructura dels tròces. Cantam amb de percussions totjorn, mas el nos pòrta una dimension electrica, plan rock, que manda de son ! Avèm fait una residéncia a Rodés totes tres per èsser prèstes a far virar lo concèrt pendent l’estiu.

À toulouse 81, estiu de 2021


Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.