Dins son edicion de l'estiu de 2021 lo magazine de la vila de Tolosa donava la paraula a Karine Berny cantaira.

« En òc, soi mai atentiva al ritme de la lenga »

Fa 12 ans, Karine Berny sabiá pas res de l’occitan. Uèi, presenta sa segonda formacion en òc : P.A.T.O.I.S.

Cossí sètz arribada a cantar dins La Mal Coiffée e ara dins P.A.T.O.I.S. ?

Èri dins una companhiá de circ que s’installèt dins Menerbés. Arrestèri lo circ quand aguèri mon segond enfant, La Mal Coiffée cercava una cantaira e vaquí. Lo grop m’aviá vista al circ ont cantavi e jogavi de trompeta. Ieu, soi nascuda a París e coneissiái pas brica la cultura occitana, emai se fasiá de temps qu’èri dins lo sud, del costat de Gap e Marselha. Èra genial per ieu de descobrir la lenga del Menerbés al moment que m’i installavi. E puèi, lo trabalh de las percussions amb las voses que fasèm dins lo grop m’agradèt fòrça.

P.A.T.O.I.S. es un projècte nascut d’una enveja amb Laëtitia Dutech, que canta ela tanben dins La Mal Coiffée. Voliam montar un duò, compausar e escriure.

Ara, P.A.T.O.I.S. es un triò. De que foguèt vòstra evolucion per integrar un membre de mai ?

Lo duò es una fòrma exigenta e èra passionant d’o far tot amb Laëtitia : causiguèrem de poèmas, caduna escriviá de melodias, fasiam los adobaments amassa. E puèi caduna portèt de cançons tanben. Per ieu èra l’escasença d’experimentar l’escritura en occitan. Me soi avisada qu’en òc soi mai atentiva al ritme de la lenga qu’al sens, pensi mai a jogar amb los mots. Pensi que ven de mon aprentissatge amb La Mal Coiffée e tot lo trabalh ritmic. Mas per P.A.T.O.I.S. nos avisèrem qu’aviam de besonh d’un autre timbre, per pas semblar a La Mal Coiffée. Avèm rescontrat Arthur Daygue pendent una seria de concèrts a la Cava Poesia e l’avèm integrat.

De que càmbia la preséncia d’una tresena persona ?

Arthur nos dobrís completament l’univèrs : el ven del jazz e de la musica improvizada. Jòga de clarineta bassa e de guitarra electrica e sulpic es vengut colorar las cançons. Ara, tornam trabalhar l’estructura dels tròces. Cantam amb de percussions totjorn, mas el nos pòrta una dimension electrica, plan rock, que manda de son ! Avèm fait una residéncia a Rodés totes tres per èsser prèstes a far virar lo concèrt pendent l’estiu.

À toulouse 81, estiu de 2021


Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Lo sistèma de proteccion antiaerian SAMP/T-MAMBA es prèst a èsser installat en Ucraina

Missil Aster 30 de MBDA

Divendres 3 de febrièr de 2023, lo ministèri de la defensa francés dins un comunicat, anonciava que lo sistèma de defensa sòl-aire dich SAMP/T-MAMBA èra prèst a èsser installat en Ucraina.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.