Dins son edicion de l'estiu de 2021 lo magazine de la vila de Tolosa donava la paraula a Karine Berny cantaira.

« En òc, soi mai atentiva al ritme de la lenga »

Fa 12 ans, Karine Berny sabiá pas res de l’occitan. Uèi, presenta sa segonda formacion en òc : P.A.T.O.I.S.

Cossí sètz arribada a cantar dins La Mal Coiffée e ara dins P.A.T.O.I.S. ?

Èri dins una companhiá de circ que s’installèt dins Menerbés. Arrestèri lo circ quand aguèri mon segond enfant, La Mal Coiffée cercava una cantaira e vaquí. Lo grop m’aviá vista al circ ont cantavi e jogavi de trompeta. Ieu, soi nascuda a París e coneissiái pas brica la cultura occitana, emai se fasiá de temps qu’èri dins lo sud, del costat de Gap e Marselha. Èra genial per ieu de descobrir la lenga del Menerbés al moment que m’i installavi. E puèi, lo trabalh de las percussions amb las voses que fasèm dins lo grop m’agradèt fòrça.

P.A.T.O.I.S. es un projècte nascut d’una enveja amb Laëtitia Dutech, que canta ela tanben dins La Mal Coiffée. Voliam montar un duò, compausar e escriure.

Ara, P.A.T.O.I.S. es un triò. De que foguèt vòstra evolucion per integrar un membre de mai ?

Lo duò es una fòrma exigenta e èra passionant d’o far tot amb Laëtitia : causiguèrem de poèmas, caduna escriviá de melodias, fasiam los adobaments amassa. E puèi caduna portèt de cançons tanben. Per ieu èra l’escasença d’experimentar l’escritura en occitan. Me soi avisada qu’en òc soi mai atentiva al ritme de la lenga qu’al sens, pensi mai a jogar amb los mots. Pensi que ven de mon aprentissatge amb La Mal Coiffée e tot lo trabalh ritmic. Mas per P.A.T.O.I.S. nos avisèrem qu’aviam de besonh d’un autre timbre, per pas semblar a La Mal Coiffée. Avèm rescontrat Arthur Daygue pendent una seria de concèrts a la Cava Poesia e l’avèm integrat.

De que càmbia la preséncia d’una tresena persona ?

Arthur nos dobrís completament l’univèrs : el ven del jazz e de la musica improvizada. Jòga de clarineta bassa e de guitarra electrica e sulpic es vengut colorar las cançons. Ara, tornam trabalhar l’estructura dels tròces. Cantam amb de percussions totjorn, mas el nos pòrta una dimension electrica, plan rock, que manda de son ! Avèm fait una residéncia a Rodés totes tres per èsser prèstes a far virar lo concèrt pendent l’estiu.

À toulouse 81, estiu de 2021


Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.