Déodat de Séverac, 1892

Detalh d'un retrach de Déodat de Severac en 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

I a pas de distincion entre musica saberuda e tradicionala

— Mesclar musica en òc e musica classica, aquò's aisit ?

Tot ven del quite Déodat de Séverac. A pas jamai volgut far de distincion entre la musica saberuda, aquela qu'el practicava, e la musica tradicionala. Per el, i a un tot : la musica. Èra nascut en 1872 a Sant Felitz de Lauragués, ont tot lo mond parlava en occitan e ont ausiguèt las cançons tradicionalas dels païsans. E Déodat de Séverac disiá que son « ieu prigond » èra noirit per tot lo particularisme d'aquela region, qu'auriá pas poscut far la meteissa musica qu'un òme del nòrd. Criticava lo centralisme, n'a quitament fach un ensag en 1907 : Le centralisme et les petites chapelles musicales. Alara, pel festenal volèm far ausir la musica de Déodat de Séverac e sustot sas idèas.

— Èra tanben un artista pivelat per mediterranèa ?

Èra un anticonformista. Se definissiá coma « musician païsan » e voliá far la musica qu'aimava emai se s'enganava. Integrava dins sas òbras las lengas « vernacularas », d'instruments tradicionals de la cobla catalana. Enfin, desirava crear una escòla mediterraneana de musica qu'aniriá de Catalonha fins a Itàlia. Mas moriguèt abans d'o poder far en 1921.

— Cossí alara se tradusís tot aquò dins la programacion ?

Ja, cada an, fasèm un estagi de polifonia occitana. E cada an tanben, fasèm de creacions. Volèm mostrar que la cultura d'òc es viva, qu'anam pas sonque quèrre Mistral o d'autres, emai s'o fasèm tanben : aviam creat Mireio amb lo Courou de Berra. Ongan, es un espectacle que se ditz Triangle amoureux et trobar : la tematica n'es lo combat de l'amor pels Trobadors amb, en miralh, d'òbras de Monteverdi. Totjorn suls Trobadors, un pianista american, Barton Bullock, que compausèt de cicles amb de reviradas en anglés. L'idèa del festenal es que se rescontren d'artistas de diferentas practicas musicalas : lo trad e lo classic, lo classic e lo jazz etc. Es çò qu'aimava Séverac.

Magazine À toulouse 111, decembre de 2024


Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.