Déodat de Séverac, 1892

Detalh d'un retrach de Déodat de Severac en 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

I a pas de distincion entre musica saberuda e tradicionala

— Mesclar musica en òc e musica classica, aquò's aisit ?

Tot ven del quite Déodat de Séverac. A pas jamai volgut far de distincion entre la musica saberuda, aquela qu'el practicava, e la musica tradicionala. Per el, i a un tot : la musica. Èra nascut en 1872 a Sant Felitz de Lauragués, ont tot lo mond parlava en occitan e ont ausiguèt las cançons tradicionalas dels païsans. E Déodat de Séverac disiá que son « ieu prigond » èra noirit per tot lo particularisme d'aquela region, qu'auriá pas poscut far la meteissa musica qu'un òme del nòrd. Criticava lo centralisme, n'a quitament fach un ensag en 1907 : Le centralisme et les petites chapelles musicales. Alara, pel festenal volèm far ausir la musica de Déodat de Séverac e sustot sas idèas.

— Èra tanben un artista pivelat per mediterranèa ?

Èra un anticonformista. Se definissiá coma « musician païsan » e voliá far la musica qu'aimava emai se s'enganava. Integrava dins sas òbras las lengas « vernacularas », d'instruments tradicionals de la cobla catalana. Enfin, desirava crear una escòla mediterraneana de musica qu'aniriá de Catalonha fins a Itàlia. Mas moriguèt abans d'o poder far en 1921.

— Cossí alara se tradusís tot aquò dins la programacion ?

Ja, cada an, fasèm un estagi de polifonia occitana. E cada an tanben, fasèm de creacions. Volèm mostrar que la cultura d'òc es viva, qu'anam pas sonque quèrre Mistral o d'autres, emai s'o fasèm tanben : aviam creat Mireio amb lo Courou de Berra. Ongan, es un espectacle que se ditz Triangle amoureux et trobar : la tematica n'es lo combat de l'amor pels Trobadors amb, en miralh, d'òbras de Monteverdi. Totjorn suls Trobadors, un pianista american, Barton Bullock, que compausèt de cicles amb de reviradas en anglés. L'idèa del festenal es que se rescontren d'artistas de diferentas practicas musicalas : lo trad e lo classic, lo classic e lo jazz etc. Es çò qu'aimava Séverac.

Magazine À toulouse 111, decembre de 2024


Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.