Déodat de Séverac, 1892

Detalh d'un retrach de Déodat de Severac en 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

I a pas de distincion entre musica saberuda e tradicionala

— Mesclar musica en òc e musica classica, aquò's aisit ?

Tot ven del quite Déodat de Séverac. A pas jamai volgut far de distincion entre la musica saberuda, aquela qu'el practicava, e la musica tradicionala. Per el, i a un tot : la musica. Èra nascut en 1872 a Sant Felitz de Lauragués, ont tot lo mond parlava en occitan e ont ausiguèt las cançons tradicionalas dels païsans. E Déodat de Séverac disiá que son « ieu prigond » èra noirit per tot lo particularisme d'aquela region, qu'auriá pas poscut far la meteissa musica qu'un òme del nòrd. Criticava lo centralisme, n'a quitament fach un ensag en 1907 : Le centralisme et les petites chapelles musicales. Alara, pel festenal volèm far ausir la musica de Déodat de Séverac e sustot sas idèas.

— Èra tanben un artista pivelat per mediterranèa ?

Èra un anticonformista. Se definissiá coma « musician païsan » e voliá far la musica qu'aimava emai se s'enganava. Integrava dins sas òbras las lengas « vernacularas », d'instruments tradicionals de la cobla catalana. Enfin, desirava crear una escòla mediterraneana de musica qu'aniriá de Catalonha fins a Itàlia. Mas moriguèt abans d'o poder far en 1921.

— Cossí alara se tradusís tot aquò dins la programacion ?

Ja, cada an, fasèm un estagi de polifonia occitana. E cada an tanben, fasèm de creacions. Volèm mostrar que la cultura d'òc es viva, qu'anam pas sonque quèrre Mistral o d'autres, emai s'o fasèm tanben : aviam creat Mireio amb lo Courou de Berra. Ongan, es un espectacle que se ditz Triangle amoureux et trobar : la tematica n'es lo combat de l'amor pels Trobadors amb, en miralh, d'òbras de Monteverdi. Totjorn suls Trobadors, un pianista american, Barton Bullock, que compausèt de cicles amb de reviradas en anglés. L'idèa del festenal es que se rescontren d'artistas de diferentas practicas musicalas : lo trad e lo classic, lo classic e lo jazz etc. Es çò qu'aimava Séverac.

Magazine À toulouse 111, decembre de 2024


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.