Dins son edicion de l'estiu de 2024, lo magazine de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo collectiu Dètz.

Audiovisual descentralizat e maliciós

— De qu'es aquò, un laboratòri audiovisual ?

Es un collectiu dins lo qual sèm pas totes de professionals de l'imatge, pas brica. N'i a que fan de comunicacion, de consèlh politic, de dessenh, n'i a que cantan... Lo punt de partença es de voler fargar en òc, amb un ton pro risolièr, maliciós. Çò interessant es qu'es fòrça experimental, amb mond de nivèls diferents. Pòdes aver una idèa fantasierosa e tot lo mond seguís. Dètz balha la paraula a los qu'an enveja.

– Per vos, Dètz foguèt una primièra formacion ?

Dètz nasquèt amb una primièra generacion fa gaireben quinze ans. Ieu arribèri a una Estivada de Rodés e pauc a cha pauc piquèri a la pòrta. Foguèt un biais de realizar las potencialitats que se tròban dins la vidèo, l'imatge. Veire cossí se pòt jogar amb l'imatge, lo micro, los còdis de la tele. Ara soi diplomada de l'escòla nacionala de la fòto e de l'imatge. Dins la còla d'unes son mai interessats per l'aspècte tecnic, d'autres per una apròcha jornalistica. Amassa ensajam de fòrmas mediaticas : lo documentari, la ficcion, la narracion. Sèm dins una dralha un pauc coma Groland o d'autres, de falsas galejadas, jogar amb los còdis per far passar de messatges.

— Pr'amor que i a tanben un messatge, un engatjament ?

Un engatjament fòrt, ja amb la causida de l'occitan : faire viure la lenga, la sociabilizar, butar lo mond a l'emplegar, li balhar una autra imajariá. E la volontat de far d'audiovisual descentralizat de qualitat. A còps anam cap a de subjèctes « serioses » d'un biais mai informatiu, coma per l'A69 o l'independentisme catalan. Que siaga per la lenga, lo multiculturalisme, l'ecologia, lo fons es segur militant.

Magazine À toulouse 108, estiu de 2024


Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.