Dins son edicion de l'estiu de 2024, lo magazine de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo collectiu Dètz.

Audiovisual descentralizat e maliciós

— De qu'es aquò, un laboratòri audiovisual ?

Es un collectiu dins lo qual sèm pas totes de professionals de l'imatge, pas brica. N'i a que fan de comunicacion, de consèlh politic, de dessenh, n'i a que cantan... Lo punt de partença es de voler fargar en òc, amb un ton pro risolièr, maliciós. Çò interessant es qu'es fòrça experimental, amb mond de nivèls diferents. Pòdes aver una idèa fantasierosa e tot lo mond seguís. Dètz balha la paraula a los qu'an enveja.

– Per vos, Dètz foguèt una primièra formacion ?

Dètz nasquèt amb una primièra generacion fa gaireben quinze ans. Ieu arribèri a una Estivada de Rodés e pauc a cha pauc piquèri a la pòrta. Foguèt un biais de realizar las potencialitats que se tròban dins la vidèo, l'imatge. Veire cossí se pòt jogar amb l'imatge, lo micro, los còdis de la tele. Ara soi diplomada de l'escòla nacionala de la fòto e de l'imatge. Dins la còla d'unes son mai interessats per l'aspècte tecnic, d'autres per una apròcha jornalistica. Amassa ensajam de fòrmas mediaticas : lo documentari, la ficcion, la narracion. Sèm dins una dralha un pauc coma Groland o d'autres, de falsas galejadas, jogar amb los còdis per far passar de messatges.

— Pr'amor que i a tanben un messatge, un engatjament ?

Un engatjament fòrt, ja amb la causida de l'occitan : faire viure la lenga, la sociabilizar, butar lo mond a l'emplegar, li balhar una autra imajariá. E la volontat de far d'audiovisual descentralizat de qualitat. A còps anam cap a de subjèctes « serioses » d'un biais mai informatiu, coma per l'A69 o l'independentisme catalan. Que siaga per la lenga, lo multiculturalisme, l'ecologia, lo fons es segur militant.

Magazine À toulouse 108, estiu de 2024


Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.