Dins son edicion de l'estiu de 2024, lo magazine de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo collectiu Dètz.

Audiovisual descentralizat e maliciós

— De qu'es aquò, un laboratòri audiovisual ?

Es un collectiu dins lo qual sèm pas totes de professionals de l'imatge, pas brica. N'i a que fan de comunicacion, de consèlh politic, de dessenh, n'i a que cantan... Lo punt de partença es de voler fargar en òc, amb un ton pro risolièr, maliciós. Çò interessant es qu'es fòrça experimental, amb mond de nivèls diferents. Pòdes aver una idèa fantasierosa e tot lo mond seguís. Dètz balha la paraula a los qu'an enveja.

– Per vos, Dètz foguèt una primièra formacion ?

Dètz nasquèt amb una primièra generacion fa gaireben quinze ans. Ieu arribèri a una Estivada de Rodés e pauc a cha pauc piquèri a la pòrta. Foguèt un biais de realizar las potencialitats que se tròban dins la vidèo, l'imatge. Veire cossí se pòt jogar amb l'imatge, lo micro, los còdis de la tele. Ara soi diplomada de l'escòla nacionala de la fòto e de l'imatge. Dins la còla d'unes son mai interessats per l'aspècte tecnic, d'autres per una apròcha jornalistica. Amassa ensajam de fòrmas mediaticas : lo documentari, la ficcion, la narracion. Sèm dins una dralha un pauc coma Groland o d'autres, de falsas galejadas, jogar amb los còdis per far passar de messatges.

— Pr'amor que i a tanben un messatge, un engatjament ?

Un engatjament fòrt, ja amb la causida de l'occitan : faire viure la lenga, la sociabilizar, butar lo mond a l'emplegar, li balhar una autra imajariá. E la volontat de far d'audiovisual descentralizat de qualitat. A còps anam cap a de subjèctes « serioses » d'un biais mai informatiu, coma per l'A69 o l'independentisme catalan. Que siaga per la lenga, lo multiculturalisme, l'ecologia, lo fons es segur militant.

Magazine À toulouse 108, estiu de 2024


Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).