Dins son edicion de l'estiu de 2024, lo magazine de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo collectiu Dètz.

Audiovisual descentralizat e maliciós

— De qu'es aquò, un laboratòri audiovisual ?

Es un collectiu dins lo qual sèm pas totes de professionals de l'imatge, pas brica. N'i a que fan de comunicacion, de consèlh politic, de dessenh, n'i a que cantan... Lo punt de partença es de voler fargar en òc, amb un ton pro risolièr, maliciós. Çò interessant es qu'es fòrça experimental, amb mond de nivèls diferents. Pòdes aver una idèa fantasierosa e tot lo mond seguís. Dètz balha la paraula a los qu'an enveja.

– Per vos, Dètz foguèt una primièra formacion ?

Dètz nasquèt amb una primièra generacion fa gaireben quinze ans. Ieu arribèri a una Estivada de Rodés e pauc a cha pauc piquèri a la pòrta. Foguèt un biais de realizar las potencialitats que se tròban dins la vidèo, l'imatge. Veire cossí se pòt jogar amb l'imatge, lo micro, los còdis de la tele. Ara soi diplomada de l'escòla nacionala de la fòto e de l'imatge. Dins la còla d'unes son mai interessats per l'aspècte tecnic, d'autres per una apròcha jornalistica. Amassa ensajam de fòrmas mediaticas : lo documentari, la ficcion, la narracion. Sèm dins una dralha un pauc coma Groland o d'autres, de falsas galejadas, jogar amb los còdis per far passar de messatges.

— Pr'amor que i a tanben un messatge, un engatjament ?

Un engatjament fòrt, ja amb la causida de l'occitan : faire viure la lenga, la sociabilizar, butar lo mond a l'emplegar, li balhar una autra imajariá. E la volontat de far d'audiovisual descentralizat de qualitat. A còps anam cap a de subjèctes « serioses » d'un biais mai informatiu, coma per l'A69 o l'independentisme catalan. Que siaga per la lenga, lo multiculturalisme, l'ecologia, lo fons es segur militant.

Magazine À toulouse 108, estiu de 2024


Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Conte : 'L'enfant polit' de Joan Bodon

Lo Drac

Lo conte L'enfant polit de Joan Bodon foguèt publicat dins lo recuèlh Contes del Drac en 1975.