Dins son edicion de l'estiu de 2024, lo magazine de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo collectiu Dètz.

Audiovisual descentralizat e maliciós

— De qu'es aquò, un laboratòri audiovisual ?

Es un collectiu dins lo qual sèm pas totes de professionals de l'imatge, pas brica. N'i a que fan de comunicacion, de consèlh politic, de dessenh, n'i a que cantan... Lo punt de partença es de voler fargar en òc, amb un ton pro risolièr, maliciós. Çò interessant es qu'es fòrça experimental, amb mond de nivèls diferents. Pòdes aver una idèa fantasierosa e tot lo mond seguís. Dètz balha la paraula a los qu'an enveja.

– Per vos, Dètz foguèt una primièra formacion ?

Dètz nasquèt amb una primièra generacion fa gaireben quinze ans. Ieu arribèri a una Estivada de Rodés e pauc a cha pauc piquèri a la pòrta. Foguèt un biais de realizar las potencialitats que se tròban dins la vidèo, l'imatge. Veire cossí se pòt jogar amb l'imatge, lo micro, los còdis de la tele. Ara soi diplomada de l'escòla nacionala de la fòto e de l'imatge. Dins la còla d'unes son mai interessats per l'aspècte tecnic, d'autres per una apròcha jornalistica. Amassa ensajam de fòrmas mediaticas : lo documentari, la ficcion, la narracion. Sèm dins una dralha un pauc coma Groland o d'autres, de falsas galejadas, jogar amb los còdis per far passar de messatges.

— Pr'amor que i a tanben un messatge, un engatjament ?

Un engatjament fòrt, ja amb la causida de l'occitan : faire viure la lenga, la sociabilizar, butar lo mond a l'emplegar, li balhar una autra imajariá. E la volontat de far d'audiovisual descentralizat de qualitat. A còps anam cap a de subjèctes « serioses » d'un biais mai informatiu, coma per l'A69 o l'independentisme catalan. Que siaga per la lenga, lo multiculturalisme, l'ecologia, lo fons es segur militant.

Magazine À toulouse 108, estiu de 2024


Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.