Dins son magazine À Toulouse del mes d'abril de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista del cantaire Guillaume Lopez.

Fa quaranta ans, Alem èra ja un pensaire avantgardista

— Alem Surre-Garcia es mai conegut coma pensaire, filosòf, vos es lo poèta qu'interpretatz ?

Sovent Alem es mai conegut pel trabalh que fa pels autres : es un reviraire de grands autors occitans, creèt lo pòste d'encargat de mission per l'òc a la Region, es un pensaire e un istorian que defend un occitanisme dubert. Trabalhèt fòrça sus la question de Los Orients d'Occitània, plaça los Pirenèus coma una colona vertebrala que religa, que dessepara pas. Son trabalh es de far ligams. Mas aquí, es l'uman que m'interessa. Me sembla qu'es pas pro conegut coma deuriá. Quitament ieu, encontrèri Alem en 2001 mas fa pas que dos ans qu'ai descobèrt sa poesia. Musicalizèri de poèmas sieus que datan de las annadas setanta fins ara — n'a escriches d'unes especialament per l'espectacle, que se sona Mot d'Alem. Me soi avisat que fa quaranta ans, èra ja un pensaire avantgardista que parlava d'alteritat, de patriarcat, d'engajament politic.

— Quina foguèt l'importància d'Alem Surre-Garcia dins lo vòstre percors ?

L'encontrèri quand veniái de descobrir l'occitan, jove estudiant. Eri un militant apassionat, quasi nacionalista. Es Alem que m'a dich : « Te sonas Lopez, te cal furgar del costat Lopez tanben. » M'a permés de tornarmai prene consciéncia de mas originas.

— A la prima, presentatz tanben un disc novèl ?

Òc amb l'acordeonista Clamenç Rousse. Es un album de balèti que fasiá dètz ans que n'aviái pas fach. Se sona Thouxazun e convits pr'amor qu'avèm onze musicians que nos son venguts rejónher. De musicians de trad, coma Alan Cadeillan de Perlinpinpin Fòlc o lo violinista Abdel Bouzbiba. En tot, i aurà sètze cançons : dos son del repertòri trad e catòrze son de creacions. Soi plan fièr d'aquel disc, emai que va sortir sul label Irfan, lo label dels Ogres de Barback. Es lo primièr còp qu'aquel label de cançon francesa aurà de musica tradicionala. Au mes de junh presentarai tanben lo projecte Enlaces, amb dos musicians argentins, a l'espaci cultural de San Subran.


'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.