Dins son magazine À Toulouse del mes d'abril de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista del cantaire Guillaume Lopez.

Fa quaranta ans, Alem èra ja un pensaire avantgardista

— Alem Surre-Garcia es mai conegut coma pensaire, filosòf, vos es lo poèta qu'interpretatz ?

Sovent Alem es mai conegut pel trabalh que fa pels autres : es un reviraire de grands autors occitans, creèt lo pòste d'encargat de mission per l'òc a la Region, es un pensaire e un istorian que defend un occitanisme dubert. Trabalhèt fòrça sus la question de Los Orients d'Occitània, plaça los Pirenèus coma una colona vertebrala que religa, que dessepara pas. Son trabalh es de far ligams. Mas aquí, es l'uman que m'interessa. Me sembla qu'es pas pro conegut coma deuriá. Quitament ieu, encontrèri Alem en 2001 mas fa pas que dos ans qu'ai descobèrt sa poesia. Musicalizèri de poèmas sieus que datan de las annadas setanta fins ara — n'a escriches d'unes especialament per l'espectacle, que se sona Mot d'Alem. Me soi avisat que fa quaranta ans, èra ja un pensaire avantgardista que parlava d'alteritat, de patriarcat, d'engajament politic.

— Quina foguèt l'importància d'Alem Surre-Garcia dins lo vòstre percors ?

L'encontrèri quand veniái de descobrir l'occitan, jove estudiant. Eri un militant apassionat, quasi nacionalista. Es Alem que m'a dich : « Te sonas Lopez, te cal furgar del costat Lopez tanben. » M'a permés de tornarmai prene consciéncia de mas originas.

— A la prima, presentatz tanben un disc novèl ?

Òc amb l'acordeonista Clamenç Rousse. Es un album de balèti que fasiá dètz ans que n'aviái pas fach. Se sona Thouxazun e convits pr'amor qu'avèm onze musicians que nos son venguts rejónher. De musicians de trad, coma Alan Cadeillan de Perlinpinpin Fòlc o lo violinista Abdel Bouzbiba. En tot, i aurà sètze cançons : dos son del repertòri trad e catòrze son de creacions. Soi plan fièr d'aquel disc, emai que va sortir sul label Irfan, lo label dels Ogres de Barback. Es lo primièr còp qu'aquel label de cançon francesa aurà de musica tradicionala. Au mes de junh presentarai tanben lo projecte Enlaces, amb dos musicians argentins, a l'espaci cultural de San Subran.


Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)