Dins sa revista À Toulouse de novembre de 2018 la vila de Tolosa balhava la paraula a Serge Pey alara que, a l'escasença d'un de sos espectacles, rendiá omenatge a l'editor occitan Francis Loubatières. Nascut en 1950 a Tolosa Serge Pey es poèta, plastician, òme de teatre e editor.

Filh de lenga d'òc

– De qu’es lo vòstre ligam amb l’occitan, vos qu’escrivètz mai que mai en francés ?

Soi filh de la lenga occitana perque nasquèri a Tolosa – clinica del Lengadòc, i a pas melhor simbòl – dins una vila que parlava encara sa lenga. L’usatge dels mots d’òc èra comun e la cançon Lo Boièr èra l’imne de Ràdio Tolosa.

Après 1968, los occitans manquèron de tornar venir un pòble, es a dire d’èsser concients de lor cultura e de la far viure. Uèi, degun parla pas pus la lenga en vila. I a un colonialisme dempuèi sègles mas es la societat de consomacion qu’accelerèt tot.

Vivèm un fenomèn d’aculturacion que tòca pas unicament la cultura occitana. Ara i a una crisi de l’escòla, de la lectura, de la memorizacion perqué sèm dins lo fascisme de l’objècte. Cal resistir, sèm d’èssers culturals. Un poèta a lo devèr de metre l’Istòria nusa. Dire emai çò que nos vòlon far desoblidar. Alavètz, lo pòble occitan es dins ma poesia.

– Cossí trabalhatz amb la lenga d’òc ?

Es Alem Surre-Garcia que me dubriguèt als aspectes invisibles de la cultura occitana, çò qu’es pas dit nimai escrit. M’aprenguèt a legir una civilizacion tojorn presenta e que se vèi pas.

Ieu escrivi en francés e trabalhi tanben en sarda, en italian, castilhan. La lenga d’òc m’irriga mai per sa literatura : los autors coma Bodon, Ives Roqueta, Manciet, Alhièr – que revirèri amb Castan. A còps ai agut escrit en òc, sus la teologia catara. E puèi mos poèmas foguèron tanben tradusits. E pertot ont vau dins lo mond disi d’unes de mos tèxtes en occitan : en China, en Africa, en America. Ai lo metèis ligam amb la lenga catalana qu’èra aquela de ma familha.

– De qu’avètz previst per l’omenatge a Loubatières ?

Francis Loubatières èra mon amic. Passèrem fòrça temps amassa e soi ieu que faguèri son entèrrament. Dirai, per aquel eveniment, un extrait de Notre Dame la Noire ou l’évangile du serpent, un tèxt que passèrem a l'occitan amb l'Eric Fraj. Es una òbra que parla de la vièrja negra de la glèisa de la Daurada a Tolosa. Ieu soi un enfant d’aquela vièrja negra e soi particularament aürós que la glèisa siá restaurada.


Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.