Los romans son rars en literatura occitana. En 2016 sortiguèt, publicat per l'IEO de Lengadòc, Los Crancs, de Jaumet Demèsa.

Aquel libre es ben un roman. La quatrena de cobèrta precisa pas lo genre del libre, ne dona pas tanpauc la descripcion. Jaumet Demèsa es conegut pes sos libres pels jovents, coma L'òme sortit de la mar o encara Los raubaires de Taur e la manca de descripcion podriá far pensar que Los Crancs es un libre pels jovents de mai. Non, aicí avèm ben a far a un roman tot public.

Jaumet Demèsa nos conta la vida de Carles, dich lo Cranquet, darrièr nascut d'una familha de pescadors coneguda sota l'escais de « Los Crancs » ; familha que demòra prèp dels estanhs prèp de Mèsa. Escais que dona son nom a l'òbra

En un centenat de pagina, del brèç a la tomba, l'autor seguís lo Cranquet, sa vida, son drama. Un libre sensible que malgrat qualques maladreiças (al còp editorialas, coma sovent en literatura occitana, d'estile o de sintaxi) toca lo lector.

Un dels interesses d'aquel libre, al delà d'èsser un roman, es de donar l'environament pròpri als estanhs : un mond d'aiga, de peisses, de pescadors. Amb aplicacion Jaumet Demèsa assajar de nos donar aquel univèrs uèi esvanit, de mots alara tot un lexic ligat a la pèsca.

L'accion se debana de la fin de las annadas trenta a la annadas setanta del sègle passat.

Lo libre es disponible sus la botiga de l'editor : ieo-erau.com

Extrach (pagina 3) :

« Dins aquela fin de tantossada grisa, la vièlha Pascalina camina sola a la plaja tot lo long de l'estanh.

« Siloeta prima tota drecha, longaruda e rigida coma un ciprès dins la garriga, tota negra tanben dels pès fins a la punta que li amaga sos pels, tota muda dins sas pensadas, tota solitària dins son dòl.

« Aquí a broa de l'aiga que ven morir a sos pès, a passes menuts va, sa talha alta aparéis lassa d'ans, de trabalhs e de sovenirs que son aquí detràs son front, front marcat de milanta rafiduras, cargat dels remembres de tota una vida. Sus son front, sola taca mai clara dins sa cara fina e prima, ont òm pòt legir tota l'existéncia d'una femna amb sa jòias e sos fracatges. »

Cobèrta del libre Los Crancs

Cobèrta del libre Los Crancs de Jaumet Demèsa


Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.