Los romans son rars en literatura occitana. En 2016 sortiguèt, publicat per l'IEO de Lengadòc, Los Crancs, de Jaumet Demèsa.

Aquel libre es ben un roman. La quatrena de cobèrta precisa pas lo genre del libre, ne dona pas tanpauc la descripcion. Jaumet Demèsa es conegut pes sos libres pels jovents, coma L'òme sortit de la mar o encara Los raubaires de Taur e la manca de descripcion podriá far pensar que Los Crancs es un libre pels jovents de mai. Non, aicí avèm ben a far a un roman tot public.

Jaumet Demèsa nos conta la vida de Carles, dich lo Cranquet, darrièr nascut d'una familha de pescadors coneguda sota l'escais de « Los Crancs » ; familha que demòra prèp dels estanhs prèp de Mèsa. Escais que dona son nom a l'òbra

En un centenat de pagina, del brèç a la tomba, l'autor seguís lo Cranquet, sa vida, son drama. Un libre sensible que malgrat qualques maladreiças (al còp editorialas, coma sovent en literatura occitana, d'estile o de sintaxi) toca lo lector.

Un dels interesses d'aquel libre, al delà d'èsser un roman, es de donar l'environament pròpri als estanhs : un mond d'aiga, de peisses, de pescadors. Amb aplicacion Jaumet Demèsa assajar de nos donar aquel univèrs uèi esvanit, de mots alara tot un lexic ligat a la pèsca.

L'accion se debana de la fin de las annadas trenta a la annadas setanta del sègle passat.

Lo libre es disponible sus la botiga de l'editor : ieo-erau.com

Extrach (pagina 3) :

« Dins aquela fin de tantossada grisa, la vièlha Pascalina camina sola a la plaja tot lo long de l'estanh.

« Siloeta prima tota drecha, longaruda e rigida coma un ciprès dins la garriga, tota negra tanben dels pès fins a la punta que li amaga sos pels, tota muda dins sas pensadas, tota solitària dins son dòl.

« Aquí a broa de l'aiga que ven morir a sos pès, a passes menuts va, sa talha alta aparéis lassa d'ans, de trabalhs e de sovenirs que son aquí detràs son front, front marcat de milanta rafiduras, cargat dels remembres de tota una vida. Sus son front, sola taca mai clara dins sa cara fina e prima, ont òm pòt legir tota l'existéncia d'una femna amb sa jòias e sos fracatges. »

Cobèrta del libre Los Crancs

Cobèrta del libre Los Crancs de Jaumet Demèsa


Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.