Los romans son rars en literatura occitana. En 2016 sortiguèt, publicat per l'IEO de Lengadòc, Los Crancs, de Jaumet Demèsa.

Aquel libre es ben un roman. La quatrena de cobèrta precisa pas lo genre del libre, ne dona pas tanpauc la descripcion. Jaumet Demèsa es conegut pes sos libres pels jovents, coma L'òme sortit de la mar o encara Los raubaires de Taur e la manca de descripcion podriá far pensar que Los Crancs es un libre pels jovents de mai. Non, aicí avèm ben a far a un roman tot public.

Jaumet Demèsa nos conta la vida de Carles, dich lo Cranquet, darrièr nascut d'una familha de pescadors coneguda sota l'escais de « Los Crancs » ; familha que demòra prèp dels estanhs prèp de Mèsa. Escais que dona son nom a l'òbra

En un centenat de pagina, del brèç a la tomba, l'autor seguís lo Cranquet, sa vida, son drama. Un libre sensible que malgrat qualques maladreiças (al còp editorialas, coma sovent en literatura occitana, d'estile o de sintaxi) toca lo lector.

Un dels interesses d'aquel libre, al delà d'èsser un roman, es de donar l'environament pròpri als estanhs : un mond d'aiga, de peisses, de pescadors. Amb aplicacion Jaumet Demèsa assajar de nos donar aquel univèrs uèi esvanit, de mots alara tot un lexic ligat a la pèsca.

L'accion se debana de la fin de las annadas trenta a la annadas setanta del sègle passat.

Lo libre es disponible sus la botiga de l'editor : ieo-erau.com

Extrach (pagina 3) :

« Dins aquela fin de tantossada grisa, la vièlha Pascalina camina sola a la plaja tot lo long de l'estanh.

« Siloeta prima tota drecha, longaruda e rigida coma un ciprès dins la garriga, tota negra tanben dels pès fins a la punta que li amaga sos pels, tota muda dins sas pensadas, tota solitària dins son dòl.

« Aquí a broa de l'aiga que ven morir a sos pès, a passes menuts va, sa talha alta aparéis lassa d'ans, de trabalhs e de sovenirs que son aquí detràs son front, front marcat de milanta rafiduras, cargat dels remembres de tota una vida. Sus son front, sola taca mai clara dins sa cara fina e prima, ont òm pòt legir tota l'existéncia d'una femna amb sa jòias e sos fracatges. »

Cobèrta del libre Los Crancs

Cobèrta del libre Los Crancs de Jaumet Demèsa


Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.