Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud
Detalh de la cobèrta del libre de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Aquel obratge es la frucha d'un trabalh de recèrca de tres ans que menèt l'autor a encontrar mai d'un centenat d'actors del movement Calandreta. Al còp escolans, ancians escolans, parents, professors, actors del mitan associatiu o politics ligats a l'ensenhament de la lenga occitana.

Lo libre, a travèrs las diferentas donadas recampadas e analisadas, descriu cossí aquelas escòlas associativas influéncian positivament las praticas e representacions de la lenga e de la cultura occitana. Permet tanben de veire quins son los elements que limitan la realizacion d'aqueles objectius.

Grégoire Andreo Raynaud es doctor en sciéncia del lengatge. Après la sostenéncia de sa tèsi a l'Universitat Paul-Valèry de Montpelhièr e desenant ensenhant-cercaire a l'Universitat d'Ais-Marselha.

Apprendre l'occitan, promouvoir
le 'patrimoine' 1 de Gregoire Andreo Raynaud

Apprendre l'occitan, promouvoir
le 'patrimoine' 2 de Gregoire Andreo Raynaud


Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.