Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud
Detalh de la cobèrta del libre de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Aquel obratge es la frucha d'un trabalh de recèrca de tres ans que menèt l'autor a encontrar mai d'un centenat d'actors del movement Calandreta. Al còp escolans, ancians escolans, parents, professors, actors del mitan associatiu o politics ligats a l'ensenhament de la lenga occitana.

Lo libre, a travèrs las diferentas donadas recampadas e analisadas, descriu cossí aquelas escòlas associativas influéncian positivament las praticas e representacions de la lenga e de la cultura occitana. Permet tanben de veire quins son los elements que limitan la realizacion d'aqueles objectius.

Grégoire Andreo Raynaud es doctor en sciéncia del lengatge. Après la sostenéncia de sa tèsi a l'Universitat Paul-Valèry de Montpelhièr e desenant ensenhant-cercaire a l'Universitat d'Ais-Marselha.

Apprendre l'occitan, promouvoir
le 'patrimoine' 1 de Gregoire Andreo Raynaud

Apprendre l'occitan, promouvoir
le 'patrimoine' 2 de Gregoire Andreo Raynaud


Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.