Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud
Detalh de la cobèrta del libre de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Aquel obratge es la frucha d'un trabalh de recèrca de tres ans que menèt l'autor a encontrar mai d'un centenat d'actors del movement Calandreta. Al còp escolans, ancians escolans, parents, professors, actors del mitan associatiu o politics ligats a l'ensenhament de la lenga occitana.

Lo libre, a travèrs las diferentas donadas recampadas e analisadas, descriu cossí aquelas escòlas associativas influéncian positivament las praticas e representacions de la lenga e de la cultura occitana. Permet tanben de veire quins son los elements que limitan la realizacion d'aqueles objectius.

Grégoire Andreo Raynaud es doctor en sciéncia del lengatge. Après la sostenéncia de sa tèsi a l'Universitat Paul-Valèry de Montpelhièr e desenant ensenhant-cercaire a l'Universitat d'Ais-Marselha.

Apprendre l'occitan, promouvoir
le 'patrimoine' 1 de Gregoire Andreo Raynaud

Apprendre l'occitan, promouvoir
le 'patrimoine' 2 de Gregoire Andreo Raynaud


Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.