Un article de la revista Occitans ! numèro 140 (2012).

Max Roqueta e Vert Paradís

Max Roqueta nasquèt a Argelièrs, vilatge del país montpelhièrenc, lo 8 de decembre de 1908. Après una enfança prigondament imergida dins la lenga occitana, contunha sos estudis segondaris al Licèu de Montpelhièr. Son d’annadas d’esbleugiment al long de las qualas descubrís la cultura classica e lo mond de l’escritura. Estúdia la medecina dins l’anciana facultat d’aquela vila, s’implicant dins la vida estudianta, e notadament dins una assocacion, Le Nouveau Languedoc, ont contribuís a ne far un esplech ambiciós de difusion e de valorizacion de la cultura d’Òc.

Publica sos primièrs poèmas en 1931. Fasent a Tolon son internat de medecina e son servici militari, anima amb Carles Camprós un jornal militant Occitània qui perlonga l’accion del Nouveau Languedoc en l’espadissent a l’ensems dels países d’Òc. Mètge de campèstre a Aniana pendent 10 ans, tròba lo temps per escriure qualques unas de sas mai polidas paginas, tot en s’investissent dins lo fonctionament de la Societat d’Estudis Occitans. Aquel trabalh obstinat mena en 1945 a la fondacion oficiala de l’Institut d’Estudis Occitans, dont Max serà un temps lo secretari puèi lo president.

A partir de 1974, l’urgéncia d’escriure l’arrapèt un còp encara, emai aquela d’acabar d’en bèl primièr los sèt tòmes de Vert Paradís. Títol generic de gaireben tota òbra en pròsa de Max Roqueta (sens comptar sos romans), Vert Paradís se declina en 7 volums.

Paregut en 1961, lo primièr volum de Vert Paradís es lo libre d’una vida ja plan vivida : Max Roqueta a mai de cinquanta ans e lo tèxte que conten aquel recuèlh de pròsas narrativas o meditativas rendon compta de gaireben trenta annadas d’escritura, començadas, dempuèi 1934, amb la publicacion en revista de Secrèt de l’èrba, lo relat autobiografic que revelèt Max Roqueta al public dels lectors d’occitan e ne faguèt fòrça per sa reputacion avenidora.

Paregut en 1974, lo segond tòme de Vert Paradís contunha la vena del premièr.

Publicats respectivament, Lo Grand Teatre de Dieu (1986) e L’uòlh dau cat (1987) constituisson los tòmes tresen e quatren de Verd Paradís (dins lor version francesa, Max Roqueta los a reünits dins un sol volum dont la composicion foguèt tornada organizar).

L’edicion occitana de Las Canas de Midàs (Vert Paradís V), publicada en 1990, conten qualques relats, coma Los sèt contrabassses, dont Max Roqueta aviá segurament desejat que sián plaçats dins lo cors del libre a la data de lor escritura, e aital associats a las circonstáncias que las avián far náisser.

Se seguísson en seguida Lo Corbatàs Roge (2003) e Lo libre de Sara (2008).


'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

La Region Occitània desvolopa lo transpòrt per tren e ajuda joves e seniòrs

TER Region Occitània

A la debuta del mes de julhet de 2022 Carole Delga presidenta de la Region Occitània anoncièt que de linhas ferroviarias seriá tornamai dubèrta en Region Occitània.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria