Grepia de Nadal

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Lei santons, au Belem, l’i abitan fa dos sègles

Même si l’existence de crèches est déjà attestée au second siècle de notre ère, c’est bien en Provence que les petits personnages votifs ont impregné la culture populaire dont ils viennent. Passons en revue les principaux.

Se tròba plus en Provença a l’ora d’ara d’argiela cent dau cent dau país. « Mon grand l’anava querre d’escondon au pè de Venturi, mai ara es plus possible e faudriá crompar una argeliera per garantir lo provesiment » me vèn lo santonier. Mai lei provesaires, elei son Provençaus, a Aubanha o a Valàuria.

A l’ora d’ara fa mai de dos sègles qu’aquela tradicion dei santons fa trabalhar de mond au nòstre. Per tot dire, avans lo cristianisme, lei Romans fasián ja de figuras votivas de moleda a la fin de l’an. Èra lo moment que lei jorns alongavan a cha pauc, e que lo mond podián començar de pitar dins lo granier, e aquò se festejava !

Francés d’Assisas, vèrs 1200, entraïnava de mond per jogar de nativitats vestits de l’antiquitat. Mai es lo Marselhés Joan-Loís Lagnel que, primadier, creèt lei mòtles de gip per lei fabricar coma se fa a l’ora d’ara. Es pasmens una frema, d’Aubanha, Terèsa Neveu que, per lo primier còp, botèt a coire lo santon per ne’n faire lo bescuech que convèn per pitar.

Ara, d’en pertot, lei fieras dei santons permeton de veire lei creacions dei santoniers, en Arle, a Aubanha, a Ais, a Marselha... que la primiera s’i durbèt en 1803 au Cors Belsunce.

Dins lo Belem, trobam mai o mens lei personatges tradicionaus : Francés d’Assisas amb sa rauba burèla, lo pastre, lo ravit qu’auça lei braç, Bartomieu que sembla un chapacan, lei tres Rèis Mages, la bomiana e son niston e, segur, Jèsus, l’ase, lo buou, Josèp e Maria... Mai avisatz-vos que l’enfanton se deu plaçar, dins lo brèç, que lo 24 de decembre a miejanuech ! Que autrement ne’n fariatz un prematur.

Sorsa : Accent de Provence, n° 263, 2016


Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.