Istòria de las vias de comunicacion en Òlt e Garona. Un article del magazine del conselh general d'Òlt e Garona (p30, septembre de 2011).

A la debuta. De memòria perduda l’Homo Sapiens sentiguèt lo besonh de se desplaçar, a pé per començar, de l’Africa, son continent d’origina, cap a Euròpa. 8 000 ans abans Jèsus-Crist, l’òme de Sauvatèrra de Lemança caçava los cèrvis, los cabiròls, los singlars amb l’arc e las sagetas.

Abans los romans. 300 ans abans nòstra edat, los Nitiobròges ocupavan l’oppidum de l’Ermitatge. Fasián de comèrci entre la mar mediterranèa e l’Atlantic amb de batèus que navegaban sus Garona, Òlt, Dròpt e Baïsa.

La pax romana. Quand los romans arribèron e installèron l’empèri, espandiguèron lo malhum de vias romanas. Aginnum creada en 50 abans Jèsus-Crist èra un caireforc ont se crosavan lo camin de Tolosa a Bordèu e d’Aush a Peiriguèrs. Los viatjaires èran sonque de soldats e de mercadièrs. S’arrestavan per far etapa e cambiar de cavals dins de tavèrnas.

La decadéncia e l’inseguretat. Aprèp la casuda de l’empèri e fins al sègle XIX, lo monde d’Agenés coma endacòm mai demoravan en çò sieu. Èra lo temps de las invasions barbaras. Agenés s’encastelèt. Los partidaris dels angleses e dels franceses creèron de bastidas e s’acarèron. La guèrra entre catolics e protestants seguiguèt. Los camins èran pauc segurs e las diligéncias èran atacadas per d’arlandièrs coma ne pòrta testimòni la Font dels lairons al Nòrd d’Agen.

La revolucion industriala. L’invencion de la maquina de vapor facilitèt lo desplaçament per batèu e per camin de fèrre. Las linhas de batèus de vapor sus Garona e sul canal lateral foguèron lèu concurrenciadas pel camin de fèrre. Caliá pas que tres oras per anar d’Agen a Bordèu en trin.

L’epòca modèrna. L’arribada de l’autostrada Tolosa-Bordèu dins las annadas 1970 desenclavèt un departament demorat longtemps luènh del desvolopament d’Euròpa. Foguèt completada pel primièr TGV en gara d’Agen en 1990.


Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.