Dins la revista Vida Nòstra numèro 4 espelida en 1971 Robèrt Lafont tornava sus l'òbra d'Ives Roqueta. Analisava aquí amb clarvesença e justèssa, lo rapòrt de l'escrivan a un país, son país : Roergue.

Roergue e Ives Roqueta : la distància d'èsser

Totes los contaires roergats se semblan per una donada d'enrasigament. An viscut, Bodon comprés, dins una comunitat plan bastida d'òmes e plan unida de lengatge, un langatge complèt, que ditz tota la vida.

Tant i a que la comunitat dels escrivans es tenguda per una part de la comunitat roergata tota : aital Molin conta son existéncia felibrenca en termes roergats, parièr coma conta lo viure dels òmes de sa tèrra.

Bodon encara sortís pas jamai de son Roergue amb un agach de contaire e mai aquel agach anèsse cubar l'espandida del drama de l'òme modèrne, de l'òme planetari. L'Auvèrnha del Libre dels Grands Jorns es pas alunchada fòrça de Roergue, geograficament, socialament, tematicament.

L'òbra d'Ives Roqueta es una òbra del desrasigament. Es, o puslèu se vòl, lingüisticament roergata, mas se desplega en defòra de Roergue : i a pas grand causa de roergat dins La Paciéncia, pas res dins Made in France. S'enfronta a de problèmas del mond modèrne viscuts dins de vilas (Seta, Montpelhièr, Besièrs) en país bassòl o luènh d'Occitània (Mèrda a Vauban). Sa fòrça craïnanta, son estrifament entre rire, ràbia e plors, aquò's fach de tota una modernitat que segur se seriá pas sentida d'aquela manièra, foguèsse estada viscuda a Camarés.

Camarés es lo luòc d'un temps d'enfança qu'es pas tota l'enfança, d'un temps de benaisança rara, de qualques ans, ailamont tocant l'estatura del papeta e l'estatura tan granda coma mitica d'Estòqui.

Camarés es l'endrech ont tot es en plaça, los òmes, lo lengatge.

Es un endrech arcadic, un paradís d'enfança coma tantes n'avèm en literatura d'òc. Mas la novetat d'aquel libre (Lo Poeta es una Vaca) es de metre de longa Roergue al contacte d'un autre mond lo de Seta ; lo mond de la patz e dels òmes de patz al contacte del mond de guèrra e dels jovents espelhats de desvari. D'aquí que i a pas ges de complasença al mite. I a un èsser a tròces. E lo trocejament es dich dins una lenga recompausada : aquela « lenga dins la boca » que fa lo natural de las primièras paginas del raconte.

Se vei plan que per Roqueta, Roergue es un problèma vital : lo d'èsser de son país, amb los òmes de son país, e de tornar far lo mond en s'enfonsant dins lo país. La solucion la tròbi pas dins los racontes. Es dins Roergue si ! dins un projecte a l'encòp poetic e politic : una conquista.

Ives Roqueta pòrta a Roergue, aquí, la dimension d'actualitat qu'a ganhada endacòm mai. Çò que vòl generalament dire qu'Occitània a de besonh de Roergue coma d'una resèrva d'identitat, e que Roergue a de besonh d'Occitània per intrar en lucha d'existéncia. Roqueta es plan de son temps : son temps s'escriu dins son òbra plan personala e pr'aquò faula d'occitanitat modèrna.

Robèrt Lafont


Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Las negociacions per integrar Macedònia del Nòrd e Albània dins l'Union Europèa debutan

Petr Fiala, Dimitar Kovacevski, Edi Rama e Ursula von der Leyen lo 19 de julhet de 2022 a Brussèlas

Lo diluns 18 de julhet de 2022 los 27 païses membres de l'Union Europèa an donat lor accòrd per que se dubriguèsson las negociacions d'adesion a l'Union de Macedònia del Nòrd e d'Albània.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.