Extrach de l'intrevista de Robèrt Lafont per Joan Thomàs dins Lingüistica e renaissentisme occitan (IEO Edicion, pagina 53, 2006.

Occitània

R. Lafont : - [...] Es un país [Occitània] que es son camin que li dona sa figura. A començar per lo camin de Sant Jaume que li dona sa figura medievala. Donc es pas un país de frontièra.

J. Thomàs : - Non, mas es un país de caireforc lingüistic ?

R. Lafont : - Avètz la mapa Occitania crosièra d'Euròpa* ? La situacion actuala de normativizacion di grands dialèctes estructura aquel espaci europenc fòrça mes [sic] qu'una lenga unificada. Perque una lenga unificada demanda finalament un Estat. Donc avèm quauquaren d'inventar, una filosofia de la ciutat lingüistica, culturala, que nos calriá trobar. Au moment que justament i a una possibilitat e que i a un replegament de la part del govèrnament francés. Se fa l'excepcion francesa en refusant tot. [...]

Nòtas :

*Occitania crosièra d'Euròpa*, concepcion de Robèrt Lafont, edicion del Centre Inter Regional de Documentacion Occitana de Besièrs.


Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.