Extrach de l'intrevista de Robèrt Lafont per Joan Thomàs dins Lingüistica e renaissentisme occitan (IEO Edicion, pagina 53, 2006.

Occitània

R. Lafont : - [...] Es un país [Occitània] que es son camin que li dona sa figura. A començar per lo camin de Sant Jaume que li dona sa figura medievala. Donc es pas un país de frontièra.

J. Thomàs : - Non, mas es un país de caireforc lingüistic ?

R. Lafont : - Avètz la mapa Occitania crosièra d'Euròpa* ? La situacion actuala de normativizacion di grands dialèctes estructura aquel espaci europenc fòrça mes [sic] qu'una lenga unificada. Perque una lenga unificada demanda finalament un Estat. Donc avèm quauquaren d'inventar, una filosofia de la ciutat lingüistica, culturala, que nos calriá trobar. Au moment que justament i a una possibilitat e que i a un replegament de la part del govèrnament francés. Se fa l'excepcion francesa en refusant tot. [...]

Nòtas :

*Occitania crosièra d'Euròpa*, concepcion de Robèrt Lafont, edicion del Centre Inter Regional de Documentacion Occitana de Besièrs.


Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.