Extrach de l'intrevista de Robèrt Lafont per Joan Thomàs dins Lingüistica e renaissentisme occitan (IEO Edicion, pagina 53, 2006.

Occitània

R. Lafont : - [...] Es un país [Occitània] que es son camin que li dona sa figura. A començar per lo camin de Sant Jaume que li dona sa figura medievala. Donc es pas un país de frontièra.

J. Thomàs : - Non, mas es un país de caireforc lingüistic ?

R. Lafont : - Avètz la mapa Occitania crosièra d'Euròpa* ? La situacion actuala de normativizacion di grands dialèctes estructura aquel espaci europenc fòrça mes [sic] qu'una lenga unificada. Perque una lenga unificada demanda finalament un Estat. Donc avèm quauquaren d'inventar, una filosofia de la ciutat lingüistica, culturala, que nos calriá trobar. Au moment que justament i a una possibilitat e que i a un replegament de la part del govèrnament francés. Se fa l'excepcion francesa en refusant tot. [...]

Nòtas :

*Occitania crosièra d'Euròpa*, concepcion de Robèrt Lafont, edicion del Centre Inter Regional de Documentacion Occitana de Besièrs.


'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.