Extrach de l'intrevista de Robèrt Lafont per Joan Thomàs dins Lingüistica e renaissentisme occitan (IEO Edicion, pagina 53, 2006.

Occitània

R. Lafont : - [...] Es un país [Occitània] que es son camin que li dona sa figura. A començar per lo camin de Sant Jaume que li dona sa figura medievala. Donc es pas un país de frontièra.

J. Thomàs : - Non, mas es un país de caireforc lingüistic ?

R. Lafont : - Avètz la mapa Occitania crosièra d'Euròpa* ? La situacion actuala de normativizacion di grands dialèctes estructura aquel espaci europenc fòrça mes [sic] qu'una lenga unificada. Perque una lenga unificada demanda finalament un Estat. Donc avèm quauquaren d'inventar, una filosofia de la ciutat lingüistica, culturala, que nos calriá trobar. Au moment que justament i a una possibilitat e que i a un replegament de la part del govèrnament francés. Se fa l'excepcion francesa en refusant tot. [...]

Nòtas :

*Occitania crosièra d'Euròpa*, concepcion de Robèrt Lafont, edicion del Centre Inter Regional de Documentacion Occitana de Besièrs.


Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.