Dins l'estampèl que donava a legir a la debuta de son recuèlh de poèmas Al vent dels Puèches que sortiguèt en 1974, Enric Mouly se questionava sus la poesia francesa de l'epòca. Tornam publicar çai-jos son tèxt en occitan modèrne.

Extrach de l'Estampèl d'Al vent dels puèches

A aqueles que s'estonarián de me veire publicar, uèi, de vèrses que la maja part son escriches dempuèi mai de trenta ans, respondrai qu'ai soscat, mai d'un còp, per saupre se valián la pena de viure, o se meritavan d'anar al fuòc. Me sentiài tant demodat al regard de la poesia actuala, qu'ai ajut tot un brieu vergonja de me far veire. Mai d'un còp, sus la maliça, ai pres vam per sacar una aluqueta a tota ma produccion, e que s'en parlèsse pas mai ! Es vertat qu'al darrièr moment remetiài lo sacrifici a l'endeman... Fa missant èstre paire !...

Tanplan que las annadas passavan ! Que la poesia modèrna fasiá veire çò qu'èra capabla de far ! E, pauc a pauc, èri tot estonat de veire que fasià pas de miracles, luènh d'aquí !

Puèi, en vièlhiguent, la curiositat me donava l'ocasion d'aprochar mai o mens los teoricians de La mòda novèla. L'una esperava pas l'autra ! Los teoricians, tant repapiaires un coma l'autre ! E cadun aviá, per lo sostene, tota una còla de repapiaires, de cobords, de timborlas, tant cabords e tant timborlas coma ieu. E ne vesiài mai d'un que me despassava !

D'ont mai li tirava, d'ont mai aquela cabordisa universala me donava lo coratge de publicar de poèmas que, me gardarai ben de los vantar, car lor vesi a cadun de decas que benlèu vautres i veidretz pas ; mas de poèmas, que, anem ! per la maja part, los podretz comprene, sarnebieu ! Pareis que uèi, aquela qualilat es pas necessària en poesia : mas tot lo mond es pas d'ocòrdi sus aquel sicut ! Aquó me permet d'esperar que mon libre es capable de ne contentar un tropèl.

Coma A travèrs camps que l'a precedit, Al vent dels pueches es un boquet de poèmas que n'i a de tota mena, e per totes los gosts : de longs, de corts, de tristes, de risolets, de serioses, de catimèls, de doces, de tendres, de vispres e de canins. E vos garantissi una causa : que l'i me soi aplicat ! O disi per que me venguèssetz pas reprochar aquò, e aiçò ! Qual aurià l'idèa d'anar reprochar quicòm a un ase que tira lo plen colièr ? Qual ausariá anar reprochar als pastres de parlar d'esquilas ! D'après quin principe voldriatz qu'un païsan roergat bastiguèsse son òbra amb l'amor, l'èime, la filosofia del mond de las usinas, o de las carrièras de Tolosa ?

Vos pòdi assegurar qu'ai pas jamai empachat degun d'èstre classic, romantic, simbolista, impressionista, naturalista, realista, cubista, existencialista, futurista, surrealista, dadaïsta, espacialista, fonetista, etc., etc. !

Cossí voldriatz que ieu, amb la melhora volontat del mond, age poscut jamai saupre a quina d'aquelas capèlas caliá anar demandar la benediccion ? E ! nani, ai pas assajat !...

Mas, quand ausissi Etiemble, que dis : « Depuis 1886, naissance officielle du vers libre, les poètes ont tué le poème, et du coup se sont suicidés... »

Quand Joan Rousselot escriu : « "La culture bénie de l'avenir est la déculture", écrivait Jules Lafforgue. Il n'avait pas prévu que cette déculture serait une opération suicide dont les plus ardents kamikases se recruteraient dans les universités. » (Mort ou Survie du Langage, pagina 270).

Quand legissi aquò, e fòrças maitas paginas d'aquel biais, a tòrt o a rason, me feliciti d'aver viscut coma un salvatge al fons de las gòrgas de l'Avairon, en inhorant totas las mòdas de París ! A tòrt o a rason me feliciti d'aver, miraculosament, escapat a una formacion escolària perbocada d'un modernisme que mena al « suicide » de la poesia. E gaire mai, s'ausavi, me fariái glòria d'èsser demorat lo filh esperital de Bessou e de Perbòsc, en contunhant, après eles, a escriure par la tèrra d'ont avèm espelit, dins una lenga a la portada de nòstres fraires, los pastres e los lauraires.

Libre als monsurs, als « intellectuals », als diplomats de tota mena de me legir o de me sacar alai ! Se mos libres lor agradan pas, tant pis ! que los tòrnan revendre, mas que me venguen pas far secar !...

Enric Mouly


Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Las negociacions per integrar Macedònia del Nòrd e Albània dins l'Union Europèa debutan

Petr Fiala, Dimitar Kovacevski, Edi Rama e Ursula von der Leyen lo 19 de julhet de 2022 a Brussèlas

Lo diluns 18 de julhet de 2022 los 27 païses membres de l'Union Europèa an donat lor accòrd per que se dubriguèsson las negociacions d'adesion a l'Union de Macedònia del Nòrd e d'Albània.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.