Michel Baris Langue d'oïl contre langue d'oc

Detalh de la cobèrta del libre Langue d'oïl contre langue d'oc (Fédérop, 1978).

En 1979 dins la revista Aicí e ara numèro 2, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc.

Michel Baris : Langue d'oïl contre langue d'oc
Fédérop, 1978

Aquí un libre que tapa un trauc !

Michel Baris, regent d'escòla Lanusquet, apassionat (o puslèu preocupat) d'ensenhament e de pedagogia, e tanben bon poèta, a furgat longament dins los archius e consultat una quantitat de libres e de personas. Nos balha d'alhors una bibliografia quasi compléta del subjècte, de 18 paginas.

De la presa de Montsegur en 1244 a la lei Deixonne en 1951, es a dire del primièr prejudici contra la lenga d'òc a la debuta de son ensenhament dins los licèus e universitats, analisa, d'un biais trop cort mas precís, lo ròtle de la Glèisa, de l'Administracion, de l'Estat, del desvelopament de l'estampariá, de l'Academia Francesa, dels enciclopedistas, dels revolucionaris de 89, etc., dins l'estofament de l'occitan ; puèi l'interès portat als pateses, la naissença del Felibritge, de son accion, de la creacion de l'Escòla Occitana e de la lucha ininterrompuda que los del Collègi d'Occitania, de la Societat d'Estudis Occitans, de l'Institut d'Estudis Occitans per acabar, an menada per nòstra lenga. Las citacions e los extraches mancan pas.

Dins una mena de conclusion, l'autor es conscient qu'auriá degut menar sa recèrca fins a l'annada 1977, annada de la campanha d'opinion menada per l'IEO cap a una reconeissença oficiala de l'occitan coma lenga nacionala. Donc nos demòra pas res a dire si que non qu'es un libre plan, plan utile, de bon crompar. Sus la cubèrta plan illustrada, la crotz occitana es embrolhada dins la telaranha parisenca... Un simbòl.

Francés Pic
Aquí ara numèro 2, 1979

Cobèrta de 'Langue d'oïl contre langue d'oc' de Michel Baris


Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.