Michel Baris Langue d'oïl contre langue d'oc

Detalh de la cobèrta del libre Langue d'oïl contre langue d'oc (Fédérop, 1978).

En 1979 dins la revista Aicí e ara numèro 2, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc.

Michel Baris : Langue d'oïl contre langue d'oc
Fédérop, 1978

Aquí un libre que tapa un trauc !

Michel Baris, regent d'escòla Lanusquet, apassionat (o puslèu preocupat) d'ensenhament e de pedagogia, e tanben bon poèta, a furgat longament dins los archius e consultat una quantitat de libres e de personas. Nos balha d'alhors una bibliografia quasi compléta del subjècte, de 18 paginas.

De la presa de Montsegur en 1244 a la lei Deixonne en 1951, es a dire del primièr prejudici contra la lenga d'òc a la debuta de son ensenhament dins los licèus e universitats, analisa, d'un biais trop cort mas precís, lo ròtle de la Glèisa, de l'Administracion, de l'Estat, del desvelopament de l'estampariá, de l'Academia Francesa, dels enciclopedistas, dels revolucionaris de 89, etc., dins l'estofament de l'occitan ; puèi l'interès portat als pateses, la naissença del Felibritge, de son accion, de la creacion de l'Escòla Occitana e de la lucha ininterrompuda que los del Collègi d'Occitania, de la Societat d'Estudis Occitans, de l'Institut d'Estudis Occitans per acabar, an menada per nòstra lenga. Las citacions e los extraches mancan pas.

Dins una mena de conclusion, l'autor es conscient qu'auriá degut menar sa recèrca fins a l'annada 1977, annada de la campanha d'opinion menada per l'IEO cap a una reconeissença oficiala de l'occitan coma lenga nacionala. Donc nos demòra pas res a dire si que non qu'es un libre plan, plan utile, de bon crompar. Sus la cubèrta plan illustrada, la crotz occitana es embrolhada dins la telaranha parisenca... Un simbòl.

Francés Pic
Aquí ara numèro 2, 1979

Cobèrta de 'Langue d'oïl contre langue d'oc' de Michel Baris


Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.