Renat durant defuntèt lo 16 d'agost de 2020. Membre del PNO lo partit li rendèt omenatge.

Omenatge al Renat Duran

Renat Duran de Rodés èra sòci del PNO e ven de defuntar del subte dins sos 78 ans.

Dròlle dels barris populars de Rodés, banhèt dins la lenga occitana. Son caminament atipic li faguèt quitar l'escòla plan d'ora. Apuèi qu'aguèsse viscut un temps a París, causiguèt per conviccion anti centralista de tornar viure dins la vila que lo veguèt nàisser.

Anticolonialista e insomés, foguèt dins la clandestinitat durant la guèrra d'Argèria al meteis moment que lo fondator del Partit Nacionalista Occitan, Francés Fontan, partidari de l'independéncia d'Argèria, èra empresonat per èsser portaire de valisas pel FLN Argerian puèi obligat de s'exiliar dins las valadas occitanas de l'Estat italian. Es donc logicament que lo Renat Duran faguèt venir Francés Fontan a Rodés, aderiguèt al PNO e i militèt fins a la siá despartida.

Obrièr agricòl, cantaire de Rock occitan, poèta, filosòf situacionista, jornalista esportiu emai escrivan, èra bèl primièr un militant politic e cultural notadament sul Larzac en 1973. Lo festenal l’Estivada que la revista lo Lugarn, organe del PNO i a una cabaneta cada an, puèi la celebracion del 50en puèi del 60en anniversari de la fondacion del PNO, nos balhava l’oportunitat de lo rescontrar en çò d'el. Organizava tanben dins l'encastre de l’Estivada off de debats de nauta tenguda. En mai de sos multiples talents, sa personalitat èra atrasenta e la siá bona umor imbrandable. Per nosaus, èra mai qu’un companh de luta. Era un amic vertadièr al sens fòrt del tèrme, un fraire que ne ploram la despartida.

Lo Partit de la Nacion Occitana es en dòl e presenta sas condolenças entristesidas a la veusa e a tota la familha del Renat Duran.

Adieu, amic Renat. T’oblidarem pas.

Joan-Pèire Alari, copresident del Partit de la Nacion Occitana,
lo 18 d'agost de 2020


Conte : 'L'enfant polit' de Joan Bodon

Lo Drac

Lo conte L'enfant polit de Joan Bodon foguèt publicat dins lo recuèlh Contes del Drac en 1975.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.