Ernest Bergez

« Cercavi l'enebriadura »
Dins À Toulouse, n° 66, 2019

– Avètz crescut a Lion, cossí descobriguèretz lo repertòri tradicional occitan ?

Ma familha es per part originària d’Auvernha, alavètz ausiguèri un pauc la lenga pichon. Mas es en formacion per venir professor de musica que de mond me faguèron descobrir aquel repertòri. I ai reconegut de caracteristicas musicalas que m’interessavan fòrça coma las estructuras melodicas repetitivas, gaireben ipnoticas, lo son de contunh, la sonoritat bruta dels instruments. E puèi ai comprés qu’en Auvernha i a un sediment de lenga occitana, que se vei dins lo francés. Tot aquò mesclat, ai pres una bona rosta. Alara ai trabalhat, primièr en aprenent las cançons, puèi ai cercat mond que parlan encara per aver un modèl de’n cò mieu.

Aquò fa 10 ans ara, e me soi installat a Tièrn, d’aquí ont es originària ma familha. Segur qu’aquel « retorn » es indissociable de mon trabalh sus la lenga d’òc.

– Ongan prepausatz una evolucion de Sourdure, en qüatuor. De qué vos pòrtan los autres musicians ?

Fa d’annadas qu’aviái l’envèja d’èsser acompanhat. Voliái renovelar las formas sonòras, l’estructura dels concèrts. E puèi cercavi una mena d’enebriadura, tocar d’autras energias. Solet soi limitat, me cal tot contrarotlar. Amb los autres musicians, pòdi èsser destibat. Son totes acostumats al repertòri tradicional, jògan de cabreta, de percussions, de laüt o de banjò. Nos repausam los uns suls autres mas a l’encòp cadun pòrta son biais, e me fau bolegar per eles.

– Aquelas voses, aqueles instruments en mai, fan que los concerts son mai pels dançaires ?

Ja solet, segon las reaccions del public, podiái orientar la musica per que se dance o non. Se lo mond se dreiçan per dançar la borrèia e levar la posca, los ajudi. Ai a còr de gardar aquela soplesa entre una forma de musica pel bal e una autra que l’es pas. Pel trabalh a quatre, venèm tot just de començar dempuèi març. Doncas es encara una descobèrta.


Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

La Comision Europèa presenta un plan per poder gerir una possible copura d'apovisionament de gas rus

Gas

Dimècres 20 de julhet de 2022 la Comission Europèa presentèt un plan d'urgéncia per fin de poder viure sens gas rus.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.