Lo grapaud de Baçan

Detalh de l'illustracion de Jane Appleton pel conte 'Lo grapaud de baçan'


En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2. Presentava en tres lengas, francés, occitan e anglés, d'istorietas suls animals totemics del parçan. Los dessenhs son de Jane Appleton los tèxtes son de Adèle Guillon. Una presentacion de Claudi Alranq accompanhava lo document.

La revista Los rocaires es lo buletin de ligason del Centre de Resorsas e d'Educacion al Desvolopament Durable (CREDD). Es editat a Vailhan.

Aquí çai-jos l'istòria del grapaud de Baçan.


Lo grapaud de Baçan

De vertat, soi un grapaud malastrós. Imaginatz : soi tranquillament installat dins una figuièra, a me repàisser de fruchas maduras a punt, moflas e sucradas coma se’n pòt somiar, quand subran un auratge peta. M’agrada la pluèja, mas la pluèja fina que me careça docetament l’esquina. Èran aquí de gotas gaireben tant gròssas coma las figas que me tanavan.

Lèu m’aparèri jos un parapluèja de fuèlhas en esperar que lo delavaci passe. Començavi a m’aconsomir quand se metèt a rambalhar : dos òmes se venián metre a l’abric jos ma figuièra !

Quand enfin la pluèja s’agotèt, vegèri amb orror una tèsta sorgir entre las brancas. Los dos compaires se devián faire l’escaleta per aténher las fruchas. Una man se metèt a culhir voraçament las figas totas, tanlèu englotidas pels atalentats.

Me decidissiái a regret a daissar ma pasibla oasi quand la man me tombèt dessús e me soslevèt pels aires. Orrificat, fixèri la boca badanta que la man m’i precipitava, e cabussèri dedins sens me poder arpatejar.

Èra caud e viscós. Una vaga odor de figa poirida impregnava las parets. Davalèri un canal long abans de rejónher una sòrta de saca palunosa. Alara me metèri a coarnar a plen ganitèl, mas deguèri esperar bèl brieu abans de faire lo camin en sens invèrs, propulsat per aquesta estranha saca.

Vos aconselhi pas, cars amics, de faire un torn al dintre dels òmes : l’odor i es infècta.

Sorsa del tèxt : revista Los rocaires numèro 2.


Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.