Lo grapaud de Baçan

Detalh de l'illustracion de Jane Appleton pel conte 'Lo grapaud de baçan'


En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2. Presentava en tres lengas, francés, occitan e anglés, d'istorietas suls animals totemics del parçan. Los dessenhs son de Jane Appleton los tèxtes son de Adèle Guillon. Una presentacion de Claudi Alranq accompanhava lo document.

La revista Los rocaires es lo buletin de ligason del Centre de Resorsas e d'Educacion al Desvolopament Durable (CREDD). Es editat a Vailhan.

Aquí çai-jos l'istòria del grapaud de Baçan.


Lo grapaud de Baçan

De vertat, soi un grapaud malastrós. Imaginatz : soi tranquillament installat dins una figuièra, a me repàisser de fruchas maduras a punt, moflas e sucradas coma se’n pòt somiar, quand subran un auratge peta. M’agrada la pluèja, mas la pluèja fina que me careça docetament l’esquina. Èran aquí de gotas gaireben tant gròssas coma las figas que me tanavan.

Lèu m’aparèri jos un parapluèja de fuèlhas en esperar que lo delavaci passe. Començavi a m’aconsomir quand se metèt a rambalhar : dos òmes se venián metre a l’abric jos ma figuièra !

Quand enfin la pluèja s’agotèt, vegèri amb orror una tèsta sorgir entre las brancas. Los dos compaires se devián faire l’escaleta per aténher las fruchas. Una man se metèt a culhir voraçament las figas totas, tanlèu englotidas pels atalentats.

Me decidissiái a regret a daissar ma pasibla oasi quand la man me tombèt dessús e me soslevèt pels aires. Orrificat, fixèri la boca badanta que la man m’i precipitava, e cabussèri dedins sens me poder arpatejar.

Èra caud e viscós. Una vaga odor de figa poirida impregnava las parets. Davalèri un canal long abans de rejónher una sòrta de saca palunosa. Alara me metèri a coarnar a plen ganitèl, mas deguèri esperar bèl brieu abans de faire lo camin en sens invèrs, propulsat per aquesta estranha saca.

Vos aconselhi pas, cars amics, de faire un torn al dintre dels òmes : l’odor i es infècta.

Sorsa del tèxt : revista Los rocaires numèro 2.


Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.