Ara, Rodin

Detalh de la cobèrta del disc de Rodin, 'Ara'

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

« Causissi una globalizacion latina »

— Volètz far un disc per far dançar, es per aquò qu’avètz causit de musicas numericas ?

Dempuèi un an e mièg que trabalhi sul disc, meni una soscadissa sus l’incarnacion. Vòli incarnar l’occitan dins los còsses en moviment. Donc, i a la volontat de far bolegar lo mond e per aquò seguissi tres dralhas : lo hip-hop, la musica urbana americana latina (lo reggaeton, la cumbia, de musica argentina) e la musica de club amb de variantas de house. Soi ieu que faguèri totas las programacions, amb l’ajuda a còps de Danís Sampieri. A despart d’un pauc d’aubòi e de batariá, i pas d’instruments. L’ambient càmbia solid en comparason amb lo primièr disc, Pantais Clus, qu’èra mai calm e intimista.

— Causir aquelas musicas, es la volontat de trencar amb lo demai de la produccion occitana ?

Mon idèa, tre la debuta de mon trabalh, foguèt de dire qu’existissi ara e que vòli far part d’un panorama mai global. Es benlèu pas parièr per d’autres grops occitans, que pòdon aver una crenta de la globalizacion que se comprend. Ieu causissi de prene part a una globalizacion latina : son de musicas ispanicas que m’inspiran e soi dins un arc latin ont l’occitan a sa plaça amb lo castelhan, lo catalan o lo romanés. Me sentissi mai a ma plaça aquí puslèu que d’ensajar de me far una plaça en França. De tota mena, fau de causas en occitan, sabi que serai totjorn un outsider.

— Avètz fòrça convidadas, al femenin, sul disc, es una volontat ?

S’es fach coma aquò, es una sensibilitat mieuna, m’entendi ben amb d’artistas femeninas. Pel disc registrèri las cantairas de la nòva cançon occitana Miquèla Bramerie e Nicòla Alziary. Aviái ja recuperat de tròces de cansons d’elas, me diguèri qu’es colhon d’utilizar sonque çò d’abans. Mas, s’i a de convidats, i a pas gaire de duos sul disc, son mai que tot de poetessas occitanas e catalanas : Aurelià Lassaca, Iris Kaufmann (ma sòrre), Azucena Momo, Joana Gomila, Laia Vallès. En septembre sortirem una primièra cançon, puèi serà una per mes fins a la sortida del disc un an après. E vos ai pas tot dich, qu’i a tanben un convidat suspresa...

Magazine À toulouse 109, setembre de 2024


Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.