Francesca Celi dins una nòta [ligam] publicada per l'Institut Florian de Cèus detalha los que presidèron las fèstas felibrencas de París de 1879 a 1908.

Propausa d'extraches de las dichas, e per caduna una analisa.

L'institut Florian de Cèus que nos balha aquela presentacion es istoricament ligat a l'associacion dels Amics de la lenga d'òc creada per Joseph Loubet. Aquel, originari de Montpelhièr, la creèt en 1920, amb per ambicion d'amassar los occitans de París altorn de l'estudi de lor lenga. Çò que capitèt de far, e uèi encara en 2017 l'associacion es viva.

En 1934, un còp retirat, Sénher Loubet ven viure a Cèus. Un de sos desir alara es de daissar a la vila la siá rica biblotèca. L'idèa per el es de crear un centre d'estudi felibrenc. Moriguèt en 1951 sens poder concretisa lo projècte.

Cal esperar 1956 e la venguda de Leon Ancely per que las tractacions se ravivan. Es el que farà naisse l'Institut Florian alara al 24, bis carrièra de las Escòlas. Après sa mòrt en 1971 la vila de Cèus transformarà son apartament, al segond estage del Petit Château. Es aquí que serà dubèrta la partida occitana de la donacion facha a la vila de Cèus en 1956.

Es aquela bibliotèca ara inclusa dins la Biblotèca municipala de Cèus que constituís, uèi, l'Institut Florian.

*

Tirat del document de Francesca Celi, aquí los noms dels presidents de las fèstas felibrencas de París de 1879 a 1908.

1879 primièr anniversari en preséncia d’Aubanel
1883 Jasmin
1884 Mistral
1886 Victor Balaguer
1887 Frederic Mistral
1889 Jules Simon
1890 Michel Bréal
1891 Ernest Renan
1892 Emile Zola
1893 François Coppée
1894 Anatole France
1895 Jules Claretie
1897 Benjamin Constant
1900 Félix Gras
1902 Emile Pouvillon
1906 Baptiste Bonnet ( ?)
1907 Maurice Barrès
1908 Paul Mariéton


Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.