A la debuta de 2024 Alem Surre-Garcia publicava a las edicions Tròba Vox lo libre La Convivéncia. Lo magazine À Toulouse del mes de març tornava sus l'eveniment en publicant una entrevista de l'autor.

« Viure amassa dins lo respècte mutual de l'alteritat »

– La convivéncia, qu'es aquò ?

Es un concèpte qu'apareguèt dins las annadas quaranta-cincanta en Espanha, desvolopat per un istorian qu'analisava al-Andalus. La definicion èra alara simpla : viure amassa (en castelhan, convivir) amb lo mai d'armonia possibla. Puèi, es l'universitari Carles Camprós que recuperèt lo concèpte per l'aplicar a l'Edat-Mejana occitana dins son libre Le Joy d'Amor des Tobadors, escrit dins las annadas seisanta. E dempuèi, lo mond associatiu occitan conservèt totjorn aquela idèa. Ieu, fa 20 ans que prenguèri lo concèpte, l'estudièri, faguèri un milierat d'intervencions publicas sul sicut, per l’espandir e vèire se lo mond o volián o non. La darrièra data de 2021 : es lo biais de viure amassa dins lo respècte mutual de l'alteritat. Aquò supausa d'admetre l'alteritat de cadun, aquela que portam personalament tanben. Cossí acceptar l'alteritat de l'autre, se coneissèm pas la nòstra ? Es l'escomesa que cal far.

– Perqué un libre sonque ara, se lo concèpte es tant ancian e vòstre trabalh tanben ?

Èra ora de sortir un libre, perque n'i a pas cap en defòra d'Espanha. Dempuèi Camprós, s'èra pas actualizat aquel concèpte. E abans, lo libre èra pas madur en ieu, pensavi pas que lo mond se n'apoderarián. Ara, la convivéncia es un otís que depend de çò que lo terren ne farà. Nos poiriá ajudar a despassar nòstras contradiccions : i a plan de mond que fan fòrça causas per la cultura occitana, mas nos pensam mai coma de minorizats que non pas coma d'actors possibles. Aquò nos empacha de capitalizar nòstras accions.

– La convivéncia es doncas tanben espanhòla, pas sonque occitana ?

La convivéncia se pòt aplicar pertot dins lo mond. Cada país, cada societat pòt far son trabalh de relectura de son istòria per i vèire aquelas possibilitats. Pasmens, avèm aicí un biais d'o pensar qu'es pròpri al mond occitano-iberic. La convivéncia, es un dels concèptes qu'apareguèron e que la societat occitana prenguèt en carga dins nòstre temps. N'i a tres o quatre, coma aquel de talvera, o viure e decidir al país. Una cultura es viva s'a de concèptes o non.

Convivéncia d'Alem Surre-Garcia

Primièra de cobèrta del libre d'Alem Surre-Garcia, Convivéncia, Tròba Vox, 2024, 292 paginas


Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.