A la debuta de 2024 Alem Surre-Garcia publicava a las edicions Tròba Vox lo libre La Convivéncia. Lo magazine À Toulouse del mes de març tornava sus l'eveniment en publicant una entrevista de l'autor.

« Viure amassa dins lo respècte mutual de l'alteritat »

– La convivéncia, qu'es aquò ?

Es un concèpte qu'apareguèt dins las annadas quaranta-cincanta en Espanha, desvolopat per un istorian qu'analisava al-Andalus. La definicion èra alara simpla : viure amassa (en castelhan, convivir) amb lo mai d'armonia possibla. Puèi, es l'universitari Carles Camprós que recuperèt lo concèpte per l'aplicar a l'Edat-Mejana occitana dins son libre Le Joy d'Amor des Tobadors, escrit dins las annadas seisanta. E dempuèi, lo mond associatiu occitan conservèt totjorn aquela idèa. Ieu, fa 20 ans que prenguèri lo concèpte, l'estudièri, faguèri un milierat d'intervencions publicas sul sicut, per l’espandir e vèire se lo mond o volián o non. La darrièra data de 2021 : es lo biais de viure amassa dins lo respècte mutual de l'alteritat. Aquò supausa d'admetre l'alteritat de cadun, aquela que portam personalament tanben. Cossí acceptar l'alteritat de l'autre, se coneissèm pas la nòstra ? Es l'escomesa que cal far.

– Perqué un libre sonque ara, se lo concèpte es tant ancian e vòstre trabalh tanben ?

Èra ora de sortir un libre, perque n'i a pas cap en defòra d'Espanha. Dempuèi Camprós, s'èra pas actualizat aquel concèpte. E abans, lo libre èra pas madur en ieu, pensavi pas que lo mond se n'apoderarián. Ara, la convivéncia es un otís que depend de çò que lo terren ne farà. Nos poiriá ajudar a despassar nòstras contradiccions : i a plan de mond que fan fòrça causas per la cultura occitana, mas nos pensam mai coma de minorizats que non pas coma d'actors possibles. Aquò nos empacha de capitalizar nòstras accions.

– La convivéncia es doncas tanben espanhòla, pas sonque occitana ?

La convivéncia se pòt aplicar pertot dins lo mond. Cada país, cada societat pòt far son trabalh de relectura de son istòria per i vèire aquelas possibilitats. Pasmens, avèm aicí un biais d'o pensar qu'es pròpri al mond occitano-iberic. La convivéncia, es un dels concèptes qu'apareguèron e que la societat occitana prenguèt en carga dins nòstre temps. N'i a tres o quatre, coma aquel de talvera, o viure e decidir al país. Una cultura es viva s'a de concèptes o non.

Convivéncia d'Alem Surre-Garcia

Primièra de cobèrta del libre d'Alem Surre-Garcia, Convivéncia, Tròba Vox, 2024, 292 paginas


Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.