Dins son magazine À Toulouse del mes de febrièr de 2024, la comuna de Tolosa publicava una entrevista de Gautier Lagalaye, director de l'Ofici Public de la Lenga Occitana (OPLO).

« Ai encara una lectura de geograf dins aquel mestièr novèl »

– Geograf de formacion, cossí ne sètz arribat a trabalhar per la cultura d’òc ?

En 2011, tornèri au mieu a Pau e trabalhèri al projecte urban de l’aglomeracion paulina. Dins aquel temps, ma grand defuntèt e me pensèri que lo Bearn veniá de perdre una locutora, alara me caliá ieu aprene la lenga. Es a partir de 2017 que comencèri a trabalhar per l’occitan professionalament, quand me foguèt demandat d’acompanhar la creacion de La Ciutat, tèrç-luòc dedicat a las lenga e cultura occitana al centre de Pau. Puèi, passèri a la direccion del pòli metropolitan del País de Bearn : caliá coordinar las accions de uèch diferentas comunautats de comunas, per desvolopar l’economia, promòure lo territòri e i aviá tanben una pichòta part d’accions en favor de la lenga d’òc.

– Director de l’Ofici Public de la Lenga Occitana, es un biais de menar una accion pus larga per la lenga ?

Dempuèi que trabalhi, ai cambiat de mestièr cada quatre ans. Es un besonh. Pasmens, ai encara una lectura de geograf dins aquel mestièr novèl. Un territòri es una entitat politica, l’Occitània lingüistica n’es pas una : i a mantun territòris dins l’espaci occitan. Doncas, ma proposicion es de passar d’una politica lingüistica generala a mantuna politicas lingüisticas segon los diferents parçans. Avèm ara, amb de tèxtes coma la lei NOTRE, de possibilitats novèlas, puòi que totas las collectivitats se pòdon implicar per l’occitan (comunas, metropòlas, departaments, regions). L’OPLO pòt ofrir sos servicis al delai de las regions Nòva-Aquitània, Occitània Pirenèus-Mediterranèa e de l’Estat. I a pas d’empachas per trabalhar amb Provença per exemple. Mas tot aquò demanda de mejans e d’ajuda per part d’aquelas collectivitats. Coma geograf, es una obligacion de cambiar d’escala en permanéncia.

– Cossí desvolopar mantuna politicas lingüisticas a l’encòp ?

Nos cal identificar los territòris ont farèm las primièras experiéncias, aquí on i a ja de pichòtas dinamicas, d’elegits motivats etc. Per veire s’arrivam a començar quicòm. Per salvar la lenga la cal transmettre e l’utilizar, se i a pas los dos, es fotut. Dempuèi vint, trenta ans, l’ensenhament beneficia de mai de mejans, amb de resultas. Avèm mens avançat sus la socializacion de la lenga, l’emplec de la lenga. E per far de socializacion, i a pas d’autre biais que d’o far en partant de la basa, lo territòri e sa vida vidanta.


Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Pedagogia : 'Enfanças'

En 2012 lo Centre Regional de Documentacion Pedagogica (CRDP) de l'acadèmia de Montpelhièr publicava un document a destinacion dels joves lectors Enfanças.