pastèl

Lo pastèl


Un article del jornal de la Region Occitània, n° 16, decembre de 2018 et genièr de 2019.

Lo tèxt es estat corregit compte tengut de l'erratum : son ben las fuèlhas del pastèl que son emplegadas per tenche e pas las flors.


 

País de cocanha

Cocanha ! L’origina del mòt es malsegura, i a mai d’una explicacion possibla. I a, benlèu, una anciana etimologia perduda que remontariá a una tèrra d’abondància, un mite present dins totas las culturas europèas.

En Occitània, avèm un vertadièr país de Cocanha que designa, despuèi la debuta del sègle XVI, l’espaci comprés dins lo triangle Albi-Tolosa-Carcassona. Foguèt un terrador ont se desvolopèt la cultura del pastèl, una planta que dona la famosa color blava dels tenchurièrs.

Lo succès d'aquela economia del pastèl qu'èra vendut fins en America, embarcat suls batèus dins lo pòrt de Bordèu via Garona, enrequisèt de familhas entièras. Lo famós Ostal d’Assezat de Tolosa foguèt realizat mercés a la fortuna tirada d’aquel comèrci.

Las fuèlhas, un còp recoltada, son esquichadas e transformadas en bolas qu’apelavan « cocanhas ». L’expression vendriá d’aquí ? Sembla mai anciana e es puslèu una istòria de rencontre : lo mite del país de Cocanha se mesclèt amb la realitat de l’abondància locala, tot aquò faguèt pas qu’un, fin finala.

Uèi, aquel terraire reivindica son Istòria e ne repren lo nom. Ara la cultura del pastèl repren, d’agricultors se mandan dins l’aventura e d'entrepresas regionalas trabalhan lo produch, en textil, en cosmetica, en pintura, coma a Labèja amb lo musèu e luòc de produccion : Terre de pastel o a Leitora, amb l’entrepresa Bleu de Lectoure, entre autres.


Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Signatura d'un acòrd comercial entre Union Europèa e Nòva Zelanda

Jacinda Ardern e Ursula von der Leyen lo 30 de junh de 2022 © Comision Europèa

Lo 30 de junh de 2022, Union Europèa e Nòva Zelanda an signat un acòrd comercial.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.