pastèl

Lo pastèl


Un article del jornal de la Region Occitània, n° 16, decembre de 2018 et genièr de 2019.

Lo tèxt es estat corregit compte tengut de l'erratum : son ben las fuèlhas del pastèl que son emplegadas per tenche e pas las flors.


 

País de cocanha

Cocanha ! L’origina del mòt es malsegura, i a mai d’una explicacion possibla. I a, benlèu, una anciana etimologia perduda que remontariá a una tèrra d’abondància, un mite present dins totas las culturas europèas.

En Occitània, avèm un vertadièr país de Cocanha que designa, despuèi la debuta del sègle XVI, l’espaci comprés dins lo triangle Albi-Tolosa-Carcassona. Foguèt un terrador ont se desvolopèt la cultura del pastèl, una planta que dona la famosa color blava dels tenchurièrs.

Lo succès d'aquela economia del pastèl qu'èra vendut fins en America, embarcat suls batèus dins lo pòrt de Bordèu via Garona, enrequisèt de familhas entièras. Lo famós Ostal d’Assezat de Tolosa foguèt realizat mercés a la fortuna tirada d’aquel comèrci.

Las fuèlhas, un còp recoltada, son esquichadas e transformadas en bolas qu’apelavan « cocanhas ». L’expression vendriá d’aquí ? Sembla mai anciana e es puslèu una istòria de rencontre : lo mite del país de Cocanha se mesclèt amb la realitat de l’abondància locala, tot aquò faguèt pas qu’un, fin finala.

Uèi, aquel terraire reivindica son Istòria e ne repren lo nom. Ara la cultura del pastèl repren, d’agricultors se mandan dins l’aventura e d'entrepresas regionalas trabalhan lo produch, en textil, en cosmetica, en pintura, coma a Labèja amb lo musèu e luòc de produccion : Terre de pastel o a Leitora, amb l’entrepresa Bleu de Lectoure, entre autres.


Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.