Dins son edicion de mes de junh 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo trabalh de Frederic Dumont.

Un collectatge ni etnologic, ni lingüistic, mas artistic

— De qu'es la vòstra tòca en filmant d'occitanofòns ?

Vau encontrar de locutors occitans, filmi lor environ, puèi son eles qu'agachan los imatges e que me los comentan en òc. Per exemple, dins la val d'Òlt, encontrèri qualqu'un qu'empèuta los castanhièrs, m'acontenti pas de lo filmar. Filmi tanben son vilatge, los arbres, los insèctes e tot. E après es el que me conta tot : cossí se sonan las causas, que fa aquela bèstia, quina utilitat a una planta. Aquò's pas forçadament de memòria, la tòca es de veire cossí l'occitan es viu uèi dins la vida del mond, joves o mens joves. I a pas de tòca etnologica o lingüistica, se pòt parlar d'un collectatge artistic. Sabi pas encara qual serà lo rendut final, pensi a una installacion de mantun ecrans que difusaràn de fragments a l'encòp. Ai pas brica acabat, comencèri fa mens d'un an. Per ara anèri dins Tarn, Avairon, Losèra, Bearn. Cerqui encara d’encontrar mond, perque cadun a son parlar, sa vision de las causas. Se ne coneissètz me podètz contactar.

— Cossí nasquèt aquel projecte ?

Trabalhèri sus las lengas dels pòbles primièrs en America latina (al Mexic, en Colombia o Guiana) e coma anèri fòrça luènh, ai pensat qu'èra nèci d'o far pas aicí. Vivi dempuèi quinze ans dins lo vilatge de mon grand en Losèra, que se sona Lo Truèlh. I cresquèri pas mas i veniái cada estiu e, emai s'ai gaireben pas ausit la lenga pichon, m'avisèri que me mancava quicòm.

— Anatz aprene l'occitan amb tot aquò ?

S’aprèni l'occitan, serà un biais de viure lo luòc ont demòri. Aimi fòrça descobrir cossí lo mond jògan amb la lenga, fan d'expressions. Per exemple quand se ditz qu'una castanha badalha perqu'es duberta. Al Mexic, coneguèri una comunautat que designa lo telefonet coma « las paraulas que van amb lo vent ». Seriá risolièr de crear un collègi amb una amira poetica e artistica, pas brica lingüistica, per fargar de mots o expressions que sián pas un vocabulari de revirada o administratiu.

Magazine À toulouse 107, junh de 2024


Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.