Dins son edicion de mes de junh 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo trabalh de Frederic Dumont.

Un collectatge ni etnologic, ni lingüistic, mas artistic

— De qu'es la vòstra tòca en filmant d'occitanofòns ?

Vau encontrar de locutors occitans, filmi lor environ, puèi son eles qu'agachan los imatges e que me los comentan en òc. Per exemple, dins la val d'Òlt, encontrèri qualqu'un qu'empèuta los castanhièrs, m'acontenti pas de lo filmar. Filmi tanben son vilatge, los arbres, los insèctes e tot. E après es el que me conta tot : cossí se sonan las causas, que fa aquela bèstia, quina utilitat a una planta. Aquò's pas forçadament de memòria, la tòca es de veire cossí l'occitan es viu uèi dins la vida del mond, joves o mens joves. I a pas de tòca etnologica o lingüistica, se pòt parlar d'un collectatge artistic. Sabi pas encara qual serà lo rendut final, pensi a una installacion de mantun ecrans que difusaràn de fragments a l'encòp. Ai pas brica acabat, comencèri fa mens d'un an. Per ara anèri dins Tarn, Avairon, Losèra, Bearn. Cerqui encara d’encontrar mond, perque cadun a son parlar, sa vision de las causas. Se ne coneissètz me podètz contactar.

— Cossí nasquèt aquel projecte ?

Trabalhèri sus las lengas dels pòbles primièrs en America latina (al Mexic, en Colombia o Guiana) e coma anèri fòrça luènh, ai pensat qu'èra nèci d'o far pas aicí. Vivi dempuèi quinze ans dins lo vilatge de mon grand en Losèra, que se sona Lo Truèlh. I cresquèri pas mas i veniái cada estiu e, emai s'ai gaireben pas ausit la lenga pichon, m'avisèri que me mancava quicòm.

— Anatz aprene l'occitan amb tot aquò ?

S’aprèni l'occitan, serà un biais de viure lo luòc ont demòri. Aimi fòrça descobrir cossí lo mond jògan amb la lenga, fan d'expressions. Per exemple quand se ditz qu'una castanha badalha perqu'es duberta. Al Mexic, coneguèri una comunautat que designa lo telefonet coma « las paraulas que van amb lo vent ». Seriá risolièr de crear un collègi amb una amira poetica e artistica, pas brica lingüistica, per fargar de mots o expressions que sián pas un vocabulari de revirada o administratiu.

Magazine À toulouse 107, junh de 2024


Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)