Dins son edicion de mes de junh 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo trabalh de Frederic Dumont.

Un collectatge ni etnologic, ni lingüistic, mas artistic

— De qu'es la vòstra tòca en filmant d'occitanofòns ?

Vau encontrar de locutors occitans, filmi lor environ, puèi son eles qu'agachan los imatges e que me los comentan en òc. Per exemple, dins la val d'Òlt, encontrèri qualqu'un qu'empèuta los castanhièrs, m'acontenti pas de lo filmar. Filmi tanben son vilatge, los arbres, los insèctes e tot. E après es el que me conta tot : cossí se sonan las causas, que fa aquela bèstia, quina utilitat a una planta. Aquò's pas forçadament de memòria, la tòca es de veire cossí l'occitan es viu uèi dins la vida del mond, joves o mens joves. I a pas de tòca etnologica o lingüistica, se pòt parlar d'un collectatge artistic. Sabi pas encara qual serà lo rendut final, pensi a una installacion de mantun ecrans que difusaràn de fragments a l'encòp. Ai pas brica acabat, comencèri fa mens d'un an. Per ara anèri dins Tarn, Avairon, Losèra, Bearn. Cerqui encara d’encontrar mond, perque cadun a son parlar, sa vision de las causas. Se ne coneissètz me podètz contactar.

— Cossí nasquèt aquel projecte ?

Trabalhèri sus las lengas dels pòbles primièrs en America latina (al Mexic, en Colombia o Guiana) e coma anèri fòrça luènh, ai pensat qu'èra nèci d'o far pas aicí. Vivi dempuèi quinze ans dins lo vilatge de mon grand en Losèra, que se sona Lo Truèlh. I cresquèri pas mas i veniái cada estiu e, emai s'ai gaireben pas ausit la lenga pichon, m'avisèri que me mancava quicòm.

— Anatz aprene l'occitan amb tot aquò ?

S’aprèni l'occitan, serà un biais de viure lo luòc ont demòri. Aimi fòrça descobrir cossí lo mond jògan amb la lenga, fan d'expressions. Per exemple quand se ditz qu'una castanha badalha perqu'es duberta. Al Mexic, coneguèri una comunautat que designa lo telefonet coma « las paraulas que van amb lo vent ». Seriá risolièr de crear un collègi amb una amira poetica e artistica, pas brica lingüistica, per fargar de mots o expressions que sián pas un vocabulari de revirada o administratiu.

Magazine À toulouse 107, junh de 2024


Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.