CXK

Un dels visuals del grop CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

« L'occitan conven perfièchament al ròck »

– Amb CXK avètz fach la causida d'un ròck rufe, que peta, perqué aquela estil ?

Es una causida de foncionament mai que d'estetica. Sèm « on » o « off » : se jogam mandam tot. Amb Dimitri Kogane, lo bateire, èrem dins una formacion abans amassa e quand avèm montat lo duo CXK, voliam netejar la musica que fasiam. Voliam far una terapia amassa. Avèm una envèja d'eficacitat, d'anar a l'òs. Doncas cap a quicòm de brut, de rufe. Lo ròck fa part de las musicas mai potentas, que foncionan en directe. Se pòt pas escotar d'aise dins son salon. Cèrqui d'ensajar lo mai possible d'experiéncias en concèrt, de far la musica mai organica possibla. Ai una formacion de guitarra classica al conservatòri e en musicologia, mas jogavi ja amb aquela energia, una energia vitala.

– I aguèt una evolucion dempuèi la creacion de CXK en 2017 ?

Nos sèm inspirats de las musicas tradicionalas occitanas, dels tèxtes sustot per ieu. Mas per dire çò que vòli dire, lo trad me basta pas pus, doncas escrivi. Trabalham pas mai amb lo collectatge, pasmens tornam totjorn a las raiças de las dansas tradicionalas. Perque se retròba dedins una transa coma dins lo ròck. Per ieu aquò's completament parièr.

– Lo ròck es pas la musica pus adoptada en lenga nòstra, quinas son vòstras influéncias ?

Mai avanci, mai tròbi que l'occitan conven perfièchament al ròck. E compreni pas que i aja pas mai de trabalh que siá fach. Dins la vocalizacion de la lenga, es pròche de l'anglés coma es utilizat dins lo ròck. En occitan, per rapòrt al francés, i a mens de rompeduras : se pòdon tirar de fials, i a mai d'accents tonics, mai de fluiditat. Ieu, soi nascut dins l'occitan, mas dins la lenga puslèu que dins la musica. Après l'evidéncia dins las nòstras referéncias es lo grop Queens of the stone age. Son famoses mas son pas venguts una marca, son totjorn en creacion.

Magazine À toulouse 89, junh de 2022


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.