CXK

Un dels visuals del grop CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

« L'occitan conven perfièchament al ròck »

– Amb CXK avètz fach la causida d'un ròck rufe, que peta, perqué aquela estil ?

Es una causida de foncionament mai que d'estetica. Sèm « on » o « off » : se jogam mandam tot. Amb Dimitri Kogane, lo bateire, èrem dins una formacion abans amassa e quand avèm montat lo duo CXK, voliam netejar la musica que fasiam. Voliam far una terapia amassa. Avèm una envèja d'eficacitat, d'anar a l'òs. Doncas cap a quicòm de brut, de rufe. Lo ròck fa part de las musicas mai potentas, que foncionan en directe. Se pòt pas escotar d'aise dins son salon. Cèrqui d'ensajar lo mai possible d'experiéncias en concèrt, de far la musica mai organica possibla. Ai una formacion de guitarra classica al conservatòri e en musicologia, mas jogavi ja amb aquela energia, una energia vitala.

– I aguèt una evolucion dempuèi la creacion de CXK en 2017 ?

Nos sèm inspirats de las musicas tradicionalas occitanas, dels tèxtes sustot per ieu. Mas per dire çò que vòli dire, lo trad me basta pas pus, doncas escrivi. Trabalham pas mai amb lo collectatge, pasmens tornam totjorn a las raiças de las dansas tradicionalas. Perque se retròba dedins una transa coma dins lo ròck. Per ieu aquò's completament parièr.

– Lo ròck es pas la musica pus adoptada en lenga nòstra, quinas son vòstras influéncias ?

Mai avanci, mai tròbi que l'occitan conven perfièchament al ròck. E compreni pas que i aja pas mai de trabalh que siá fach. Dins la vocalizacion de la lenga, es pròche de l'anglés coma es utilizat dins lo ròck. En occitan, per rapòrt al francés, i a mens de rompeduras : se pòdon tirar de fials, i a mai d'accents tonics, mai de fluiditat. Ieu, soi nascut dins l'occitan, mas dins la lenga puslèu que dins la musica. Après l'evidéncia dins las nòstras referéncias es lo grop Queens of the stone age. Son famoses mas son pas venguts una marca, son totjorn en creacion.

Magazine À toulouse 89, junh de 2022


Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.