La Quimèra

Detalh de la cobèrte de l'edicion de 1989 de La Quimèra de Joan Bodon

Primièras paginas del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Debuta de La Quimèra

Me demandi çò que soi. Degun me pren pas pus per un òme. Entre l'ase e la vaca me cal sarrar de palha, la nuèch, per me dormir.

Las gents que me parlan, jamai las comprendrai coma cal. Si, pr'aquò, quand me comandan lo trabalh, e las insolentariás las devinhi.

Pas besonh de prison per ieu. Se sortissi per carrièira, los enfants pichons me persègon a còps de pèiras. Tant que pòdon se sarran de ieu per m'escopir dessús.

« Nòstre Sénher a mai patit ! » Aital cal dire.

Òc, mas Jèsus Crist foguèt renegat per la siá familha, escarnit pel seu pòble, crucificat dins la siá vila, injuriat dins la lenga de Maria, la siá maire.

Lo mai ? Lo mens ? Cossí conéisser ? Quin es lo patiràs pus grand ? Jèsus Crist, que quitèt pas la patria de la siá carn ? Ieu, perdut fòra de tot en país estranh ?

Coma Josèp e Maria, un còp èra, sus la tèrra d'Egipte, per salvar la vida de l'Enfant. Mas non, de totes tres cap foguèt pas esclau.

« Nòstre Sénher a mai patit ! » Aital cal dire.

A la raja de la calor granda. N'ai lo cap que me bolís. Es l'ora de la prangièira. Cadun darrièr sa paret.

Ieu non : soi un Romi. E per temps d'escaumaci los cans sols e los Romis pòdon sortir.


Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.