L'òme que èri ieu

 

Memòri sul libre L'òme que èri ieu de Joan Bodon

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu. Occitanica presenta lo sieu memòri.

Dins aquel trabalh l'autor presenta la literatura occitana, lo sieu ròtle al còr de las letras europèas, balha qualques elements biografics sus Joan Bodon, analisa lo sieu rapòrt a l'escrich, torna sus la nocion de talvera.

Extrach pagina 11 (tèxt original en italian) : « Podèm dire amb Fausta Garavani : "en lenga occitana nais la mai vièlha invencion poetica europèa", del moment que "los trobadors se tròban al la debutat de cada granda literatura occidentale : de l'Escòla Siciliana, prefiguracion del grelh del Dolce stile novo, als trouvères franceses, als poètas galleghi e als Minnesänger" [...].

« Bodon se consacra pas a la literatura en francés, aquò li auriá semblat quasi de renegar las siás originas, de desgaunhar son esséncia pròpria. La causida de l'occitan, mai que de li èsser comòde d'un biais pratic, se revela dins tot lo libre coma un element necessari e fondator de la siá poetica.

Pagina 15, l'autor cita Jeanine Bodon filha de Joan, que nos balha un testimoniatge preciós :

« Quand j'étais enfant, je croyais que mon père était écrivain car mon père écrivait des livres. C'est quand je suis entrée en sixiéme que j'ai appris la vérité. Notre professeur de français nous avait donné pour sujet de rédaction : "Quel métier voulez-vous exercer quand vous serez adultes ?" Pour moi, c'était évident, je voulais être écrivain comme mon père et c'est ce que j'ai écrit dans ma rédaction. Quinze jours plus tard, après avoir rendu les copies à toutes mes camarades, le professeur m'a ordonné de monter sur l'estrade et elle a lu mon devoir à haute voix. Ensuite elle m'a indiqué que mon père n'était pas écrivain, que les vrais écrivain écrivaient en français comme ceux que nous allions étudier en classe. Nous étions en 1956, je n'avais jamais entendu parler de la relativité. »

[ligam memòri]

Aquí encara çò que declara Vincenzo Perez sul site de la Chambra d'òc :

« Mi sono avicinato alla lettura dei testi boudouniani come un novizio inesperto, ma ostinatamente curioso. Sono riuscito ad acquistare online l’intero corpus edito e ho avuto la fortuna di trascorrere due mesi ospite presso il Cirdòc (Centre Interrégional de Développement de l’Occitan, mediateca e centro tra i più importanti per la tutela e la promozione del patrimonio occitano) di Béziers, periodo durante il quale ho avuto modo di consultare materiale autografo e libri difficilmente reperibili in Italia.

« Ho suddiviso la tesi in cinque capitoli : il primo parla della “talvera”, il bordo non lavorato di un campo, e quindi il margine, luogo-simbolo di Boudou e dei suoi personaggi derelitti ; il secondo sfrutta alcuni termini ricorrenti per spiegare la poetica esistenzialista dello scrittore ; il terzo è un capitolo incentrato sui tanti dualismi della sua letteratura ; nel quarto si spazia dalla religione alla politica, sempre sconfinando nell’eterodossia ; nel quinto e ultimo capitolo ho tentato, spero con successo, un confronto con altri autori europei, italiani in particolare (Vittorini e Pavese, soprattutto). »

[ligam]


Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.