Aquí çai-jos l'epilòg del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut a la edicion Trabucaire en 2010.

E ara, vos que passatz, e que sabètz, s'un jorn vos arriba de veire los luòcs ont aquela ventura se nosèt, s'espeliguèt, per puòi s'ebeure jot d'autra polsa, coma l'istòria la fai plòure a tota ora sus la memòria dels òmes, vos prègue d'i bailar un ulhauç de silenci e de respècte. Per las pèiras, s'i son encara, qu'an pas de fons perdut lo recòrd de l'ostau que fasián, e de l'èime d'aquel que, primièr, ne concebèt las formas e l'arma. Per los aubres vièlhs qu'an vist passar aqueles òmes, aquelas femnas, e qu'an trevat tant de sòmis de manits. Per las èrbas umilas que sos rèires esvanits an conoscuts lo pes, grèu o leugièr, pesuc o sautarèl, d'aqueles vivents. Per la lenga qu'n pòt demorar encara, sol esperit, sol engenh d'un pòble ; que l'istòria aclapèt de criminal mesprés ; que de nècis, coma n'i a de pertot, an picat dau fèrre sens s'avisar qu'èra sa maire. E que, se, d'aquí, d'alai, un nom de cause, un nom e luòc, d'aubre o d'aucèl, d'èrba o d'estela ne'n pòt subreviure encara dins l'escrich d'una carta, gardatz-o, preciosament, amb tot l'amor que s'ameritan. Mai qu'aquelas pèças d'òr d'un reiaume perdut. E qu'òm agacha coma se, dins la carn freja dau metal, se rescondiá, per se servar, lo trelús e la glòria d'un empèri. Per de qu'un pòble, e mai escarnit, e mai sens glòria, es lo mai linde, lo mai naut, lo mai lumenós, lo mai sacrat dels empèris.


Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.