Aquí çai-jos l'epilòg del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut a la edicion Trabucaire en 2010.

E ara, vos que passatz, e que sabètz, s'un jorn vos arriba de veire los luòcs ont aquela ventura se nosèt, s'espeliguèt, per puòi s'ebeure jot d'autra polsa, coma l'istòria la fai plòure a tota ora sus la memòria dels òmes, vos prègue d'i bailar un ulhauç de silenci e de respècte. Per las pèiras, s'i son encara, qu'an pas de fons perdut lo recòrd de l'ostau que fasián, e de l'èime d'aquel que, primièr, ne concebèt las formas e l'arma. Per los aubres vièlhs qu'an vist passar aqueles òmes, aquelas femnas, e qu'an trevat tant de sòmis de manits. Per las èrbas umilas que sos rèires esvanits an conoscuts lo pes, grèu o leugièr, pesuc o sautarèl, d'aqueles vivents. Per la lenga qu'n pòt demorar encara, sol esperit, sol engenh d'un pòble ; que l'istòria aclapèt de criminal mesprés ; que de nècis, coma n'i a de pertot, an picat dau fèrre sens s'avisar qu'èra sa maire. E que, se, d'aquí, d'alai, un nom de cause, un nom e luòc, d'aubre o d'aucèl, d'èrba o d'estela ne'n pòt subreviure encara dins l'escrich d'una carta, gardatz-o, preciosament, amb tot l'amor que s'ameritan. Mai qu'aquelas pèças d'òr d'un reiaume perdut. E qu'òm agacha coma se, dins la carn freja dau metal, se rescondiá, per se servar, lo trelús e la glòria d'un empèri. Per de qu'un pòble, e mai escarnit, e mai sens glòria, es lo mai linde, lo mai naut, lo mai lumenós, lo mai sacrat dels empèris.


Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Signatura d'un acòrd comercial entre Union Europèa e Nòva Zelanda

Jacinda Ardern e Ursula von der Leyen lo 30 de junh de 2022 © Comision Europèa

Lo 30 de junh de 2022, Union Europèa e Nòva Zelanda an signat un acòrd comercial.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.