Aquí çai-jos l'epilòg del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut a la edicion Trabucaire en 2010.

E ara, vos que passatz, e que sabètz, s'un jorn vos arriba de veire los luòcs ont aquela ventura se nosèt, s'espeliguèt, per puòi s'ebeure jot d'autra polsa, coma l'istòria la fai plòure a tota ora sus la memòria dels òmes, vos prègue d'i bailar un ulhauç de silenci e de respècte. Per las pèiras, s'i son encara, qu'an pas de fons perdut lo recòrd de l'ostau que fasián, e de l'èime d'aquel que, primièr, ne concebèt las formas e l'arma. Per los aubres vièlhs qu'an vist passar aqueles òmes, aquelas femnas, e qu'an trevat tant de sòmis de manits. Per las èrbas umilas que sos rèires esvanits an conoscuts lo pes, grèu o leugièr, pesuc o sautarèl, d'aqueles vivents. Per la lenga qu'n pòt demorar encara, sol esperit, sol engenh d'un pòble ; que l'istòria aclapèt de criminal mesprés ; que de nècis, coma n'i a de pertot, an picat dau fèrre sens s'avisar qu'èra sa maire. E que, se, d'aquí, d'alai, un nom de cause, un nom e luòc, d'aubre o d'aucèl, d'èrba o d'estela ne'n pòt subreviure encara dins l'escrich d'una carta, gardatz-o, preciosament, amb tot l'amor que s'ameritan. Mai qu'aquelas pèças d'òr d'un reiaume perdut. E qu'òm agacha coma se, dins la carn freja dau metal, se rescondiá, per se servar, lo trelús e la glòria d'un empèri. Per de qu'un pòble, e mai escarnit, e mai sens glòria, es lo mai linde, lo mai naut, lo mai lumenós, lo mai sacrat dels empèris.


Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.