mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

"Las darrièras annadas de sa vida, l’autor menèt a son acabament aquel vast roman que considerava a bèles uòlhs vesents coma una de sas òbras importantas.

"Dins la tièra dels documents inedits, en 2005, après la mòrt de l’escrivan, s’atrobava en bòna plaça aquela espessa plega de fuòlhs. Mièja-Gauta tal que l’avèm ara entre las mans es un libre dau ritme planièr, de la construccion volontàriament neblosa, que l’autor, se vei, l'a ramanejat trenta ans coma un palimpèst.

"A mon vejaire, Mièja-gauta es una de las òbras màgers de Max Roqueta. Ten una plaça centrala dins l’edifici, e n’esclaira mai d’un aspècte. Es tanben una faula de tot l’engatjament d’escrivan d’aquel autor, utopic acarnassiment a donar una cara a una cultura sens cara. Coma los patetics gentilòmes de veire que ges de dire pòt pas enclaure. Magicians e maudiches. E aquela quista abotís a culir una voluptat requista sur l’òrle dau nonrés."

Joan-Frederic Brun


L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.

Istòria - Albi - Ròcaguda

En 2015 sortissiá Cambriolage chez M. de Rochegude de Lucette Galvan e Gilbert Roumec.

Lo libre torna sus un eveniment que se debanèt en 1826 dins la vila d'Albi. Lo Centre Occitan de Ròcaguda (COR) que n'assegurèt l'edicion e la difusion ne fasiá, alara, la presentacions.

Vida de Joan Larsinhac - Robèrt Lafont

joan-larsinhac-robert-lafontPublicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.

Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.

Un classic.