Mémoires de pauvres - Autobiografias occitanas en vèrs del sègle XIX. Jos la direccion de Philippe Gardy e Philippe Martel (Garae, 2010, 576 paginas , illustrat, 15 x 22 cm, bilingüe francés/occitan).

Nasquèron entre Ròse e Garona, entre lo primièr e lo segond Empèri.

Son partits de pas res, levat l'Agenés Jasmin consacrat, el, grand poèta per París. Son pas arribats plan naut.

Pichon seminariste, pichon païsan, pichon artesan, o paure diable condemnat a rusticar sus las estradas d'Occitània de pichons mestièrs en pichons mestièrs, aqueles paures contèran lor vida en vèrs e en occitans. Un biais benlèu per eles de se venjar. Contan simplament lors vidas de paures.

Los tèxts son accompanhats de lor traduccion en francés e de nòtas.

Aquel libre nos porgís de documents precioses sus la vida, l'escrich, la lenga, l'enfança d'aquelas personas membres de las classas popularas d'aquel temps.

Los tèxts son editats per : Philippe Gardy, Philippe Martel, Jean-François Courouau, Hervé Lieutard, Claire Torreilles et Marie-Jeanne Verny.


Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.

E... rau ! publica 'Anamorfòsis' de Florian Vernet

Per la prima de 2024 l'ostal d'edicion E... rau ! publiquèt lo libre Anamorfòsis de Florian Vernet. Un ensag ont sus 200 paginas l'escrivan torna sus sa accions passadas al còp coma òme e escrivan.

Una femna l'autra, la vida... - Miquèla Cabayé-Ramòs

mars Lo libre Una femna l'autra, la vida... de Miquèla Cabayé-Ramos sortiguèt en 2013. Recampa contes e racontes.

Lo libre de 282 paginas es bilingüe francés e occitan, las illustracions son d'Aimé Ramòs. Es estat editat per l'IEO de Lengadòc.